centre d'art la panera

  • feed
  • facebook
  • twitter
  • flickr
  • youtube
  • spotify
del 27 d’octubre al 13 de gener de 2019
del 27 d’octubre al 24 de febrer de 2019
del 27 d’octubre al 24 de febrer de 2019
novembre 2018 - maig 2019
del 17 al 19 de gener de 2019
dimecres 23 i dijous 24 de gener de 2019
dijous 7 de febrer de 2019, a les 19.00 h
Activitats · Properes activitats · TOUCHING IMPROVISATION. RADIACIÓ+++
<a tabindex=0 href='home.php?op=13&module=act&cad=1' class='ruta_link'>Activitats</a> · <a tabindex=0 href='home.php?op=14&module=act&cad=2' class='ruta_link'>Properes activitats</a> · TOUCHING IMPROVISATION. RADIACIÓ+++
Tornar enrere

TOUCHING IMPROVISATION. RADIACIÓ+++
del 17 al 19 de gener de 2019


Taller de touchingimprovisation a càrrec de Jaime Conde-Salazar / Aimar Pérez Galí - P I E D R A D U R A



Us convidem al taller proposat per Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez Galí, que es realitzarà al Teatre de l’Escorxador (carrer de Lluís Companys, s/n, Lleida) els dies següents:

17 de gener de 16.00 a 20.00 h

18 de gener de 16.00 a 20.00 h

19 de gener de 10.00 a 14.00 h



Dirigit a personal sanitari. 

Per a més informació i inscripcions: radiacio.positiva@gmail.com / 973 262 185 / 696 607 967. 



Què és TouchingImprovisation?

TouchingImprovisation és una pràctica que desenvolupem des de fa un any arran del projecte «TheTouchingCommunity». Aquest projecte neix d’una investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida en el context de la dansa espanyola i llatinoamericana, que vincula les polítiques d’immunitat produïdes pel VIH/sida amb la idea de comunitat desenvolupades pel ContactImprovisation, una tècnica de dansa postmoderna en la qual el moviment s’improvisa sempre en contacte amb un ballarí o amb més. 



Aquesta pràctica, que hem anomenat TouchingImprovisation, consisteix a explorar els aspectes performatius de l’acció habitual de tocar. En tocar es redueix al màxim la distància amb el món. Per tocar cal enganxar-se a les coses, a les superfícies de la realitat. Això produeix una subjectivitat concreta, els límits de la qual estan en transformació i moviment continus. Més enllà de la subjectivitat concebuda com una identitat aïllada atrapada en la seva pròpia imatge, el fet de tocar obre la possibilitat d’entendre la subjectivitat com una realitat oberta, variable i transitòria. Si la imatge pròpia condueix a una identificació, el tacte permetria dur a terme un procés de desidentificació en el qual els límits propis estan sempre en diàleg constant amb el món. Així, podem pensar que la performativitat té a veure amb la possibilitat d’una subjectivitat que és resultat del fregament, la trobada i l’experiència directa i transitòria i que, finalment, apareix més enllà de l’enunciació i el llenguatge. 

Quin coneixement podem extreure d’aquesta pràctica per aplicar-la en el context medicosanitari? De quina manera pot oferir eines a l’equip mèdic a l’hora de tocar un pacient? Posar l’atenció en el tacte podria ajudar a humanitzar la relació metge-pacient? 





Biografies:

Jaime Conde-Salazar Pérez (Madrid, 1974) és llicenciat en història de l’art (1997, Universitat Complutense de Madrid). Va obtenir el seu MA in Performance Studies (2002, Universitat de Nova York) gràcies a una beca MEC-Fulbright. Entre 2003 i 2006 va dirigir l’Aula de Dansa Estrella Casero de la Universitat d’Alcalá. Ha col·laborat regularment com a crític de dansa en revistes com Por la Danza, SuzyQ, Ballet/Tanz, Mouvement, Hystrio i Obscena. El 2015 va publicar el llibre La danza del futuro (Graner / Mercat de les Flors). Com a dramaturg, ha acompanyat processos de creació de Ben Benauisse, I-Chen Zuffellato, Antonio Tagliarini, La Ribot, Claudia Faci, Aitana Cordero, Elena Córdoba, Bárbara Sánchez i Aimar Pérez Galí, entre d’altres. Com a performer, ha col·laborat amb Aitana Cordero, Aimar Pérez Galí i Bárbara Sánchez, amb qui va crear, el 2016, l’espectacle Electrohumor.



Aimar Pérez Galí (Barcelona, 1982) desenvolupa la seva pràctica artística en el camp de la dansa i les arts en viu com a ballarí, coreògraf, investigador, pedagog i escriptor, sempre entenent el cos com a lloc de referència i la dansa, no com una finalitat en si mateixa sinó com una eina de transformació crítica. Va estudiar dansa contemporània a l’Escola Superior d’Arts d’Amsterdam (Holanda) i ha cursat el màster en teoria crítica i estudis museològics en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) / Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És cofundador i director d’Espacio Práctico des de 2010; forma part de l’equip docent del Departament de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona des de 2014, i des de 2017 cocoordina el grup de lectura «¡Encarna!» al MACBA.

El seu treball transita per la investigació sobre les relacions entre dansa, pedagogia, història i el desenvolupament de noves metodologies envers la pràctica escènica. Entre els seus darrers treballs destaquen _è p i c a_, The touching community o la conferència performàtica «Sudando el discurso: una crítica encuerpada», per la qual ha rebut el premi Arts Libris 2016 amb la publicació homònima. Ha col·laborat i col·labora amb creadors com C. Tangana, Xavier Le Roy, Cuqui Jerez, Dora García, Nicole Beutler, Nora Heilmann, Andrea Boziç, David Zambrano i Silvia Sant Funk, entre d’altres. Ha estat jurat del Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2013 i del Premi Ciutat de Barcelona / Dansa (2015), i des de 2016 forma part del Consell de la Cultura de Barcelona com a persona de reconeguda vàlua.



Hospital Universitari Arnau de Vilanova - Centre d’Art la Panera

El projecte «Radiació+++» proposa un programa d’intervencions artístiques a l’espai de la Unitat d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, amb la participació del Centre d’Art la Panera i la col·laboració de la fundació francoespanyola Daniel & Nina Carasso, en el marc de la convocatòria «Componer saberes para comprender los desafíos contemporáneos 2017».

 

L’especificitat del projecte recau en el fet que les intervencions artístiques es basen en processos participatius, en els quals es dona protagonisme a tots els integrants de la comunitat hospitalària (pacients, familiars, cos mèdic i tècnic, estudiants de medicina…), buscant en l’art una via per mediar entre aquests agents a través de l’experiència estètica, però també amb l’objectiu de difondre i visibilitzar el tractament de la malaltia. 



Després d’una sèrie d’entrevistes, Lara Costafreda va definir una proposta d’humanització de l’espai de la Unitat i va dissenyar la campanya publicitària Movember. De la mateixa manera, la informació extreta en les entrevistes i els tallers de Domestic Data Streamers va permetre dissenyar un panell interactiu d’expressió emocional per als pacients, en el qual poden expressar les seves emocions respecte als diversos espais. En la seva residència, Josune Urrutia proposa la realització d’un llibre participatiu que es titularà Compendi il·lustrat del meu càncer, que servirà d’acompanyament i d’eina d’investigació. La quarta residència del programa «Radiació+++» respon a la proposta de Jaime Conde-Salazar Pérez i Aimar Pérez Galí, i planteja 

la possibilitat de que l’activació conscient del tacte permeti millorar la pràctica hospitalària.
angles castellano