centre d'art la panera

  • feed
  • facebook
  • twitter
  • flickr
  • youtube
  • spotify
Del 17 de juny al 15 d’octubre de 2017. Centre de documentació
Finsl’11 de setembre de 2017
APP. iPhone LA PANERA



<a tabindex=0 href='home.php?op=52&module=editor' class='ruta_link'>Biennal d'Art Lenadre Cristòfol</a> · 8a Biennal
8a Biennal d’Art Leandre Cristòfol
10.01.13/28.04.13

La Biennal segueix recordant-nos que no deixem enrere la situació d’impasse… Posem en marxa una nova edició de la Biennal, ja la vuitena, tot i que aquesta arriba amb un cert retard a causa de la incertesa generada per un moment —no sé si de crisi, o potser millor dit «en crisi»— en què els problemes principals no solen ser només econòmics, sinó generats per la indefinició amb què les institucions culturals estan actuant darrerament.
El teixit artístic del nostre país s’hauria d’haver consolidat mitjançant unes xarxes de museus i de centres d’art i un sistema artístic prou sòlid per gaudir d’un pes específic important, tant a l’Estat espanyol com internacionalment, però això no està passant. Al llarg de les darreres dècades la nostra autonomia, especialment en l’àmbit de la cultura, ens hauria d’haver permès dissenyar polítiques artístiques i plans d’actuació eficients que ara, després de tres dècades, de ben segur que donarien els seus resultats.
L’any 1997 vam organitzar la primera edició de la Biennal, i amb ella iniciàrem la col·lecció de llibres «Impasse»; el seu títol ja venia donat per la situació de lamentacions i ressaques provocades per uns suposats èxits de l’art espanyol, que finalment van resultar totalment fugissers. En la coberta d’aquest primer volum s’hi pot llegir: «La situació d’impasse que estem travessant demana que deixem enrere queixes, crítiques i situacions de supervivència, per tal de lluitar contra el desencís i a favor de les idees». Inauditament la proposta segueix vigent quinze anys després de ser escrita. La col·lecció «Impasse», abocada de ple a treballar a partir de i per al sector artístic del nostre país, s’ha consolidat amb alguns volums de referència, i de ben segur que això ha estat possible gràcies a la seva continuïtat i a la insistència en els propòsits inicials. Un criteri semblant s’ha aplicat en les adquisicions d’obres que, amb cada nova edició de la Biennal, s’han anat realitzant. La seva continuïtat ha permès que ara ja es disposi de més d’un centenar d’obres; s’han començat a rebre donacions per part d’artistes i el conjunt de la col·lecció configura una visió rica i diversificada sobre el que ha anat passant al llarg de les dues darreres dècades en el context de l’Estat espanyol.
Aquests aspectes —continuïtat i insistència—, que s’han revelat crucials per consolidar un projecte, són els que ara sembla que trontollen en molts àmbits de la cultura. S’està desballestant el sistema i potser encara es desballestarà més si el suport a artistes, museus, centres d’art, crítics, comissaris, galeristes, gestors… es va diluint, tal com ara està passant, i si no es posen les bases per creure’ns que és treballant conjuntament i amb esperit solidari que podrem encarar una nova etapa postcrisi.
La selecció dels set creadors que presentem en aquesta nova edició mostra una manera de fer molt semblant a la d’edicions anteriors; és a dir: la voluntat de configurar una col·lecció d’art contemporani que esdevingui una mena d’observatori sobre el que està passant o ha passat en els darrers anys, tant en el context artístic català com en la resta de l’Estat espanyol. Els criteris aplicats per a la selecció dels creadors convidats han estat motivats fonamentalment tant per la importància que determinades obres poden tenir en el context de la col·lecció com perquè els treballs seleccionats suposen, des d’una posició de risc, una aposta de futur. Amb les adquisicions realitzades al llarg de les set edicions de la Biennal, s’han anat configurat unes determinades línies conceptuals dins de la col·lecció, que en si mateixes també han esdevingut elements de reflexió a tenir en compte per configurar la llista de creadors convidats, alguns dels quals es mouen en uns límits indefinits entre art, disseny i arquitectura.
En aquesta vuitena edició hem introduït un nou apartat, un «postfaci» que ens ha permès de convidar cinc joves artistes, tot just arribats al sistema artístic. Es tracta d’una decisió motivada bàsicament pel fet de donar suport a un sector, el dels artistes emergents i el dels circuits artístics que els acullen, perquè ara com ara està demostrant que és el més actiu, el més ben estructurat i el que més bons resultats està proporcionant al malmès panorama artístic de Catalunya.
Finalment, i com en les darreres edicions, un apartat dedicat a les edicions especials s’ha estructurat enguany de forma temàtica, al voltant del joc, la qual cosa ens permetrà descobrir que aquest tema dóna «molt de joc» —mai millor dit— en l’àmbit de les edicions, ja siguin jocs de cartes, daus, retallables o samarretes per jugar.
Són èpoques de resistència, d’insistència i d’aferrar-se a aquelles idees en les quals creiem, i sobretot, de fer-ho entre tots, assumint responsabilitats, per poc importants que creguem que puguin ser.

Glòria Picazo
Directora del Centre d’art la Panera


Artistes participants: Democracia, Emiliana, Ana García-Pineda, Rubén Grilo, Casilda Sánchez, Oriol Vilanova i Martín Vitaliti i un postfaci amb Juan Crespo, Eloi Dalmau, Marla Jacarilla, Gerard Ortín i Adriana Wallis

JOC:Carlos Amorales, Xoan Anleo, Erick Beltran, Rafel G. Bianchi, Blackie Books, Xavier Boronat, Lucía Castro, Daniel Chust Peters, Curro Claret, Conce Codina, Mery Cuesta, Katharina Hetzeneder, Enric Jardí, La Más Bella, Mariona Moncunill, Carlos Murillo, Pablo Pérez Sanmartín, Judit Reig, Fernando Renes, Santi Sallés, Daniel Silvo i Máximo Tuja i Andreu Balius.

angles castellano