Ana Laura Aláez

Sade, 1999
Fotografia Fujichrome
166 × 127 cm
Edició 3/3
Inv. CE0007

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Ana Laura Aláez entén el cos com a llenguatge, com a projecció infinita de si mateixa i com a única possessió. En aquesta fotografia, l’artista qüestiona els clixés associats al glamur, el qual entén com un espai de trobada entre la persona i la seva imatge. Així, aquest terme es considera una qualitat que depèn de diversos factors, com la capacitat de fer-se a un mateix. A partir d’elements com el pintallavis o la perruca, Ana Laura Aláez proposa construir nous cànons de bellesa. Les formes estètiques no establertes també poden tenir glamur.