Conce Codina

Conce Codina, Prieres, 2002, 10’

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Conce Codina (Barcelona, 1969) ha convertit els petits actes quotidians en l’objecte del seu treball. El seu punt de partida és la interacció amb persones que no coneix, a les quals fa una pregunta, els proposa un joc o els demana que reaccionin davant de situacions aparentment banals. Els resultats componen una metàfora de les moltes diferències entre les persones, més enllà de les categories usuals d’identitat. A Prières l’autora se centra en la dimensió de la intimitat, concretament en l’acte de pregar, com una relació directa i personal entre el subjecte i la deïtat. Els rostres són filmats amb un suau desenfocament, i són tan pròxims que els contorns de les cares no apareixen a la imatge. Cada veu i cada cara es transmuten en la següent. En la seva varietat (cristians, musulmans, jueus, budistes...) plantegen les múltiples creences existents, però la seva fusió a través de la concatenació d’oracions i rostres ens remet a una concepció universal d’allò sagrat.