Ella Littwitz

The Chameleon was supposed to eat air, 2016
Sabó d'oli d'oliva
25 x 25 cm

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Amb propostes d’una factura acurada i una poètica captivadora, Ella Littwitz explora la perillositat de la recerca artística i, des d’una mirada crítica i dissident, sotmet a judici la narració hegemònica de la història recent de la seva terra natal, Israel, i del conflicte entre aquesta i Palestina. Presenta treballs que, fent ús de l’arqueologia i la biologia, posen en evidència que el domini polític, econòmic i social que els colons jueus exerceixen sobre terres palestines estén les seves arrels cap a la presa de control sobre l’orografia i la botànica pròpies del territori ocupat i, en darrer terme, sobre el seu patrimoni material i immaterial.

Un exemple n’és el cultiu d’oliveres i la producció d’oli d’oliva, en què basen la seva subsistència moltes famílies palestines; un arbre que històricament ha esdevingut un tret identitari de la vida i la pau, del qual es fa ressò tant la Bíblia com l’Alcorà. Durant els darrers quaranta anys, més d’un milió d’oliveres de la regió de Cisjordània —moltes de les quals, centenàries— han estat destruïdes per les forces israelianes amb l’objectiu de facilitar la construcció d’infraestructures, carreteres i habitatges. A més a més, se n’ha restringit la collita, de les que resten, mitjançant tancaments de seguretat, escomeses deliberades o tocs de queda. És en aquest marc que Littwiz concep The chameleon was supposed to eat air (2016), uns peus de maniquí modelats amb sabó d’oli d’oliva, seguint el mètode artesanal tradicional de la ciutat de Nablus, que obren la reflexió al voltant de com es defineixen les identitats, i, alhora, actuen com una reivindicació silent del vincle dels palestins amb la terra que habiten i el dret a la seva explotació.