Francesc Abad
Primo Levi – 174517, 1997
Instal·lació
Vinils i armari de ferro i vidre amb 100 llibres en blanc
Armari: 117 x 112,5 x 53 cm
Inv. CE0023
Donació de l’artista
Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera
En aquesta instal·lació es repeteix insistentment el número que Primo Levi (1919–1987) va haver de dur tatuat durant el seu confinament al camp de concentració d’Auschwitz, un nombre que esdevé referència directa a totes les persones que van patir la persecució nazi. Aquest número, 174.517, que registrava a Primo Levi com a presoner de la barbàrie, és, en l’obra de Francesc Abad, representant visual de múltiples reflexions que han emanat del rebuig i de la crítica cap a la incapacitat d’acceptar qualsevol forma de pensament diferent.
_____
Monòleg del jo, 1997
Marbre gravat i fotografia en color
100 × 200 cm
Inv. CE0024
Donació de l’artista
Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera
La peça titulada Monòleg del jo forma part de la instal·lació La suor del marbre. Aquesta instal·lació es compon d’una sèrie de plaques de marbre, en les quals hi ha inscrites les paraules «silenci», «solitud», «vacuïtat» i «monòleg del jo». La fredor del marbre, incapaç d’emetre escalfor, sua paraules de poetes oblidats. Personatges com Paul Celan o George Steiner són evocats a través de mots extrets dels seus propis poemes o escrits. Així, les paraules inscrites sobre el marbre esdevenen reflexió d’una veu callada que convida l’espectador a no oblidar, a trobar un lloc on rebutjar la violència a través del llenguatge artístic.
_____
Paisatge & pròtesi, 1990
Intervenció pública a l’Hospitalet de Llobregat
16 lletres de llautó pintades i fotografia en color (104 × 138,5 cm)
Inv. CE0021
Donació de l’artista
Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera
En aquesta obra, Francesc Abad conjuga imatge i paraula escrita. Es tracta d’una intervenció d’art públic que va tenir lloc amb motiu del projecte «L’Hospitalet Art» (1990), que convidava els artistes a intervenir directament en el context urbà. En aquest cas, l’artista hi inclou dues paraules: paisatge i pròtesi.
La ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, que va sorgir com una «pròtesi» del creixement industrial de Barcelona, va absorbir gran part de les construccions industrials que s’hi van erigir. Consegüentment, els espais rurals que rodejaven Barcelona van desaparèixer i van deixar pas a un nou paisatge. Ara, l’única manera de recordar aquell entorn natural és a través de la paraula escrita: «La paraula i el paisatge són dos termes units pel silenci de la seva possible desaparició; la paraula perquè necessita el silenci per ser compresa, i el paisatge perquè, en el seu silenci, des del moment en el qual s’ignora, no existeix».
_____
Un alè d’aire, 1996
Instal·lació
12 fotografies en blanc i negre emmarcades (220 x 138,5 x 10 cm) i 12 capses (14 x 29,5 x 20 cm)
Inv. CE0022
Donació de l’artista
Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera
Aquesta instal·lació està formada per dotze fotografies i dotze capses, que contenen llibres, troncs, fulles, una placa de bronze, etc. En cada imatge hi apareix una finestra cega, una finestra al no-res, una obertura completament tapiada. A partir d’aquest element visual, que és en si mateix paradoxa formal, Francesc Abad presenta «el mutisme, el silenci, la presència de l’absència». «És un diàleg amb la forma i el fons, sobre llegir poesia i mirar quadres, i el perill de caure en el silenci.»