Irene de Andrés
GLORY'S (diptic), 2013 - 2016
Discs de vinil antics emmarcats com si fossin discs d'or i de plata
60,6 x 45,6 cm cadascun
Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera
Dos són els assumptes que vertebren la carrera de l’eivissenca Irene de Andrés, dues idees unides per llaços conceptuals forts. Una és l’examen del concepte de viatge, que ha derivat, recentment, en una inspecció crítica del turisme com a nova forma de colonització. De Andrés identifica la història dels primers viatges colonials al segle xv amb la situació del turisme contemporani, aturant-se en els primers viatges de Colom, vorejant després les experiències en l’època romàntica per arribar finalment a l’escenari delirant dels nostres dies.
L’altra idea és un treball paral·lel, entrat en la cultura de club de la seva Eivissa natal, una escena que sorgeix a finals dels setanta i que avui perdura, però que tingué l’apogeu als anys vuitanta i noranta, amb una sèrie d’espais que van atreure les grans figures del moment. El pas del temps ha revelat una realitat que no s’assembla gaire a la d’aquells temps daurats. Amb astúcia, De Andrés recorre alguns d’aquests temples, com el Festival Club, el Heaven, l’Idea, el Toro Mar o el Glory’s, amb el títol genèric Donde nada ocurre, realitzat entre 2013 i 2016. A través de vídeos, escultura, maquetes, fotografies i material trobat, posa damunt la taula, des d’un singular documentalisme que uneix passat i present, el declivi d’aquests llocs, lligats de mans i peus per iniciatives polítiques paupèrrimes i convertits ja en ruïnes.
De Andrés recorre a figures que van liderar l’escena per desempolsegar els llocs que les van encimbellar, com DJ Alfredo, un clàssic discjòquei que recupera els temes que va mesclar al seu dia en el colossal amfiteatre del Festival Club, ressorgida així, ara, la seva memòria. A Glory’s, l’últim treball de la sèrie, De Andrés irromp literalment a l’espai desballestat que va acollir sessions llegendàries. Mitjançant un vídeo, la maqueta de l’arquitectura original i alguns fragments de vinils trobats al lloc, l’artista recorre la història de la discoteca, creada inicialment per acollir carreres de llebrers, convertida després en un cèlebre nightclub i finalment desposseïda de tota funció i avui ofegada en l’oblit.