Jordi Colomer

A, B, C, etc., 1997–1999
Videoinstal·lació
Materials diversos
Vídeo en color i so, 5 min
Edició 3/3        
Inv. CE0038

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Aquest vídeo de Jordi Colomer va suposar el pas a una nova etapa de la seva trajectòria artística, en la mesura que culminava el seu treball com a escultor. En aquest procés de canvi es fa patent un especial interès pel cinema alemany i d’entreguerres, en el qual objectes i decorats tenen un paper rellevant. Aquest vídeo ens situa davant d’una ciutat irreal, que ell va muntar al seu estudi amb fustes, claus i altres materials de rebuig. La precarietat i la humilitat dels materials, així com el caràcter efímer d’aquesta arquitectura, tenen suficient força per fer-nos partícips, gairebé físicament, d’un viatge nocturn a través de tota una trama urbana desconeguda i imprevisible.

______

Nou com a casa, 1992
Instal·lació escultòrica de tres peces
Cartró, fusta, vidre i fragments de catifa
247 × 113 × 47 cm/u.
Edició 1/3
Inv. CE0037

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Aquesta peça, titulada Nou com a casa, pertany a la sèrie «Com a casa», un dels treballs en què Jordi Colomer es decanta per l’escultura i les grans instal·lacions. En aquesta sèrie es pot intuir el seu interès per l’obra de Le Corbusier. Els blocs escultòrics remeten a construccions de l’arquitecte suís, com pot ser la Unité d’Habitation de Marsella. Tanmateix, les peces de Jordi Colomer estan folrades amb cartró, la qual cosa les vincula amb les precàries construccions fetes per gent sense sostre, que podem trobar avui dia en qualsevol ciutat.

______

Finestres III, 1992
Díptic. Fotografia color
100 × 150 cm/u.
Edició ???
Inv. CE0036

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

En aquesta peça, hi apareixen dos fragments aïllats de textos manuscrits, escrits en el dors de dues postals que l’artista ha recuperat comprant-les en mercats de llibres usats. A través de la finestra com a element simbòlic, Jordi Colomer condueix l’espectador a observar un relat que li és aliè, i en el qual no pot intervenir, però que li suscita curiositat. La possible informació que hom donava en la postal no té referents, no narra cap fet concret. Tanmateix, Colomer força que s’estableixi un diàleg mínim perquè constitueixi una hipotètica narració.