Marina Núñez

ST (Monstruas), 1997–1998
Oli sobre lli
235 × 136 cm
Inv. CE0071

Colección del Museu d’Art Jaume Morera
Fondo Centre d’Art la Panera

Marina Núñez ens diu que pinta perquè no pot escriure. Aquest fet explica tant la densitat teòrica subjacent en les seves obres com el seu poder narratiu, que en molts casos podrien ser vistos com a fragments d’una història més extensa o fotogrames d’una pel·lícula de terror o de ciència-ficció. Els treballs dels anys noranta prenen com a font la psicoanàlisi; ara bé, la lectura que l’artista en fa parteix d’un posicionament que rebat l’argument lacanià segons el qual la dona és relegada a la invisibilitat, de manera que es reivindica la condició femenina en un món que històricament, i encara avui, tot sovint, exclou i margina les dones.

______

Sin título (Ciencia ficción), 2003
Infografia sobre alumini
125 × 306 cm
Inv. CE0072

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Entre el 1998 i el 2003 Marina Núñez va treballar en la sèrie Sin título (Ciencia ficción), que ens remet al seu interès per la narrativa i per imaginar les seves imatges com a paràgrafs literaris, com a moment d’un conte, en les quals domina la ficció i el terror. Per aquesta raó, els seus referents literaris són, d’una banda, escriptors de ciència-ficció (William Gibson i Greg Bear) i, de l’altra, noms destacats de la literatura de terror (Edgar Allan Poe i Mary Shelley). Per dur a terme aquesta sèrie, l’artista es va interessar per la figura del cíborg, un ésser humà amb components artificials que ella, malgrat l’aparença asexuada que li atorga, sempre deixa clar que es tracta d’un cos femení.