Pol Merchan

Pirate Boys, 2017
3 fotografies en color sobre paper RC
50 x 70 cm

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera
Fons Centre d’Art la Panera

Pol Merchan utilitza l’escriptura, la imatge fotogràfica i el registre cinematogràfic per plantejar qüestions relacionades amb les identitats de gènere i la manipulació dels cossos. A través de relats i narracions biogràfiques, el seu treball reflexiona sobre conceptes binaris com privat/públic, verdader/fals, visible/invisible, secret/revelació o ficció/realitat, i manté una estreta relació i afinitat amb les teories queers, trans i feministes.

Per a la Biennal d’Art Leandre Cristòfol presenta Pirateboys (2017), una pel·lícula experimental, no narrativa, que es mou entre la ficció i el documental, i que ens aproxima a les experiències d’una sèrie de personatges transmasculins, en relació amb l’obra literària de Kathy Acker (Nova York, EUA, 1947) i l’obra fotogràfica de Del Lagrace Volcano (Califòrnia, EUA, 1957). Merchan, en aquest film, gravat amb una tècnica mixta entre vídeo digital i super-8, connecta la seva experiència com a persona trans/queer amb la d’Acker i Del Lagrace, alhora que reflexiona sobre la plasticitat del cos físic, el cos literari i el fílmic. Un món lingüístic i cinematogràfic que, de manera indirecta, fa referència a l’experiència vital del mateix artista a través de la combinació de retalls: el tall literari i textual, i els retalls en els seus propis cossos i pits, així com la visibilitat i l’afectació en els seus cossos de l’hormona testosterona. Merchan usa el recurs del cut up i el relaciona amb les transformacions corporals de les persones trans, a més de generar una complicitat cap a Acker, ja que les seves peces es confeccionaven a partir de l’apropiació, els collages i la còpia d’altres autors. Pirateboys es compon a partir d’un teaser 1 del film i diversos retrats dels protagonistes de la pel·lícula.