Antoni Abad

Ego, 1999
Projecció informàtica amb so, versió en català
Mides variables
Inv. CE0001

Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera

Fons Centre d’Art la Panera

En aquesta peça, Antoni Abad presenta una seqüència sense fi en la qual un eixam de mosques digitals configura la paraula ego. Ambdós elements apareixen de manera reiterada en l’obra, amb una forta càrrega simbòlica: d’una banda, les mosques, que s’associen directament amb el darrer estat de la matèria viva: la descomposició; de l’altra, l’ego com a essència de l’egoisme humà i la imperant subjectivitat contemporània. Així, formalment, aquests dos elements es disposen com un únic missatge per a l’espectador: «Vida artificial informàtica per recrear la pitjor de les misèries humanes: el propi ego».