Publicacions La Panera - Sala D'art Jove

Anna Rató

Ningú m’estima neix de la voluntat de conviure unes estones amb el meu avi Joan, un malalt d’Alzheimer, i la meva àvia Teresa. Dues persones grans que, a pesar de les seves dificultats, es complementen mútuament. Amb aquest fotollibre tracto d’explicar amb intensitat la vivència que he mantingut amb ells durant un any, i retrato què suposa arribar a la vellesa, la limitació que comporta fer-se gran.

Un discurs molt personal que va de l’amor a la tristesa, des de la vida fins a la mort.
Finalment, per mi aquest llibre és un homenatge als avis, allò que més estimo.

Marti Madaula

Com conquerir l’espai va néixer a les fosques, en un bany nocturn sota un cel d’estiu. Va néixer, també, gràcies a un article sobre l’exploració espacial, amagat com un tresor entre les pàgines d’una llibreta vermella. Va néixer arran de començar un màster d’art en un país nou. D’aprendre a anar amb bicicleta, de comprar-me un abric llampant i d’enfrontar-me a viure lluny de casa. D’investigar sobre la Lluna, els astronautes i les converses que tenien allà dalt, mentre no s’adormien. De passar fred a les nits i dels objectes que enterrem a les butxaques (o oblidem en altres mons).

D’intuir que dues històries distants potser no ho són tant: que dialoguen, s’emmirallen i s’empaiten. D’escoltar-ne els ritmes. D’estudiar-ne els passos. I, sobretot, del desig de fer-les dansar.

Belo C. Atance

Todo por la Matria és un diari fake, ubicat a l’Estat espanyol de 2028. Cinc anys després de la caiguda del patriarcat, aquesta publicació recopila notícies, opinions i anuncis que reflecteixen la subjectivitat feminista de l’època. La seva lectura normalitza qüestions com l’antiracisme, l’organització feminista de l’economia, la visibilitat bollera, trans* i marica, altres models reproductius, l’autoritat feminista, etc.

Todo por la Matria és una coproducció del Centre d’Art la Panera de Lleida i la Sala d’Art Jove, desenvolupada en el marc de la convocatòria d’edició 2019. Ha comptat amb el procés de tutoria de Bel Olid i la coordinació d’Oriol Fontdevila, Anna Roigé, Txuma Sánchez i Marta Vilardell.

Joana Capella

Des de l’èpica de l’heroi a la del vençut, allò èpic construeix un imaginari i una linealitat narrativa: la precarietat és la condició de l’èpica. Epic fail: cantars de gesta és un projecte col·laboratiu en format musical que, a través de l’ús de les formes tradicionals i contemporànies relacionades amb l’èpica, vol abordar l’heroïcitat de la pràctica de l’art en temps precaris i com aquesta es canta a si mateixa.

Epic fail és una coproducció del Centre d’Art la Panera de Lleida i la Sala d’Art Jove, desenvolupada en el marc de la convocatòria de projectes d’edició Art Jove 2019. Ha comptat amb la tutorització de Pau Magrané, el disseny gràfic d’Eme Rock i hi han col·laborat Noela Covelo, Raquel Bautista, Alex Solé, Roger Serret i Oriol Sanz.

Talment com si es tractés de Robert Maitland –el protagonista de Concrete Island de J.G. Ballard (1973)–, l’autor d’aquest projecte va traslladar temporalment el seu espai de producció enmig del no res, en una zona aïllada de les infraestructures del transport terrestre, així com indefinida, just a l’encreuament del riu Besós amb els municipis de Mollet del Vallès i La Llagosta. Es desplaça així el procés creatiu a la contingència d’un món material indòmit alhora que precari. El projecte d’edició es concep com una recopilació de materials documentals realitzats durant el mateix procés, conjuntament amb una transcripció exhaustiva del dietari que es va realitzar des del mateix lloc en els espais en blanc d'un exemplar de Concrete Island en castellà.
 
Terra incògnita s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2018.

Projecte seleccionat a la modalitat d’edició dins la convocatòria Art Jove 2018.

Miquel Cañellas.

Projecte d'edició Art Jove 2017. Procés de tutoria: Lúa Coderch

Projecte editorial que proposa una sèrie de reflexions sobre la comunicació a través d’Internet i les relacions a distància. A partir de la correspondència per Internet que l’artista manté amb un seu company de Montreal, el projecte fixa l’atenció sobre els mitjans i els processos de la comunicació tan en la contemporaneïtat com en el passat. En concret, el projecte pren moments històrics procedents de la Guerra civil, el Franquisme i la Transició com a fons de contrast, els quals permeten desplegar una poètica de la comunicació que intensifica la capacitat de reverberació del projecte.

El olor de una montaña por dentro s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2017.

Projecte editorial basat en la revisió, ordenació i categorització d’un conjunt d’imatges trobades fortuïtament a una caixa comprada en un flea market de Nova York seguint estratègies enciclopèdiques. La caixa, al seu torn, havia estat adquirida a una subhasta a Greenfield (Massachusetts) i procedia d’una antiga botiga de fotografia. Les imatges, que presumiblement mai no haurien estat recollides pels clients de la botiga, tenen en comú la temàtica i l’època. El projecte es basa en expandir la seva capacitat semàntica a partir de l’exercici d’indexar-les.

Greenfield s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2017.

Projecte seleccionat a la modalitat d’edició dins la convocatòria Art Jove 2017, i que compta amb la tutoria de Tanit Plana.

Aldo Urbano.

Projecte d'edició Art Jove 2016. 

Comic-book de dibuix aparentment lleuger, en què es narra el viatge d’un artista a través de diferents estadis, en una espiral interna de deteriorament irreversible. En les pàgines d’aquesta publicació, carregada de cinisme i psicodèlia, se succeeixen les transformacions del protagonista en la seva metamorfosi com a estafador, espia, empleat perfecte o visionari al·lucinat, tot amb l’entramat artístic com a rerefons.

Un bosque cuyo incendio se ha extinguido s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2016.

Projecte seleccionat a la modalitat d’edició dins la convocatòria Art Jove 2016, i que compta amb la tutoria de Jordi Mitjà.

Frederico García Trujillo, Albert Garrigó, Claudia Parra.

Projecte d'edició Art Jove 2015.

Projecte que es basa en l’edició d’una publicació en format flipbook dels frames del documental Rocío que han estat eliminats per sentència del Tribunal Suprem. Es tracta d’un total de 2.987 frames, que es reprodueixen amb dibuixos o aquarel·les. La publicació també inclou un DVD amb el documental Rocío en la seva versió retallada. Rocío, dirigida per Fernando Ruiz Vergara i estrenada l’any 1980, va ser el primer documental realitzat a l’Estat espanyol sobre la repressió exercida pel bàndol franquista durant la Guerra Civi, així com la primera pel·lícula segrestada judicialment després de l’aprovació de la Constitució de 1978.

Frames Rocío s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2015.

Projecte seleccionat a la modalitat d’edició dins la convocatòria Art Jove 2015, i que compta amb la tutoria de Antoni Jove.

Miquel García, Antònia del Rio, Caterina Almirall.

Projecte d'edició Art Jove 2014. 

L’any 1973 Marlon Brando va rebutjar l’Oscar al que havia estat nominat per la seva actuació a The Godfather. En comptes de recollir la estatueta va enviar en lloc seu una jove índia que va fer un breu discurs denunciant el maltractament que sofreixen els indis nord-americans de mans de la indústria del cinema. Quaranta anys més tard un jove de quinze anys va rebutjar el premi que havia guanyat en un concurs convocat per Antena3, per la realització d’un vídeo sobre l’obsolescència programada, davant la contradicció de rebre un IPOD com a trofeu.

Entre un cas i l’altre s’han succeït moltes altres escenes similars, diferents casos en què els guanyadors rebutgen els guardons o al jurat. Aquests són Los Rechazados.

El projecte Los Rechazados qüestiona, a partir de la recerca de casos concrets de persones que han estat premiades en diferents camps del saber i disciplines i que per motius molt diversos han renunciat al guardó, com els formats a priori crítics, o que tracten de desenvolupar una crítica institucional, poden esdevenir cànon.

Sovint aquest pot ser un gest de menyspreu cap a la legitimació que significa el guardó, menysprear el jurat, l’acadèmia o el significat de la pertinença a un col·lectiu més gran que estableix unes normes. Rebutjar un premi en aquest sentit pot ser un gest convulsiu i políticament incorrecte que alteri el curs de l’esperat. Però que passa quan revisem i ens adonem que aquest és un fet que s’ha repetit i es repeteix any rere any a les tribunes de molt premis o amb cartes a la premsa? L’espai de rebot constitueix una altra tribuna, un espai de denúncia, o de reivindicació, o simplement un aparador publicitari, on els altaveus arriben més lluny que els del propi premi.

Los Rechazados s'emmarca en la col·laboració entre en Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove durant l'any 2014.

Projecte seleccionat a la modalitat d’edició dins la convocatòria Art Jove 2014, i que compta amb la tutoria de Glòria Picazo.