El centre

El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu, es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació amb l’educació i els programes públics, i produeix projectes artístics en contextos tan diversos com ara centres educatius, centres de salut o serveis comunitaris.

És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual es construeix el fons del Centre d’Art la Panera, que reuneix treballs dels artistes més representatius de l’escena artística peninsular, amplia el seu abast a països limítrofs com són Portugal i el Marroc, i fins i tot s’emmarca en un concepte difús de «mediterraneïtat i el sud d’Europa».

La seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser exposades i també el de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que obren una porta als «heterònims de l’art», és a dir, a la incorporació de línies de fuga i derives amb les quals el mateix art desafia la possibilitat d’articular-se com un camp propi i es relaciona amb altres disciplines. És en aquest sentit que, des del Centre de Documentació, es posa una atenció especial als vincles de l’art amb la tipografia, les arts gràfiques i l’edició, tant pel que fa als projectes expositius, com a la definició i la configuració d’un fons d’edicions especials i de llibres d’artista.

La Panera vetlla per la creació del territori, reflecteix i posa en circulació una cultura crítica, i facilita espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global. Construeix presents que superen la narració unívoca i hegemònica de la contemporaneïtat, en la cruïlla entre el passat, al qual fa referència, i el futur, pel qual aposta.