ARTIUM PRESENTA L’EXPOSICIÓ «U.N(INVERSE)», DE TXUSPO POYO

ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, presenta l’exposició de Txuspo Poyo «U.N(INVERSE)» (Sala Este Baja, fins al 5 de setembre de 2010), una mostra sobre les utopies polítiques construïda entorn de la imatge de l’edifici que allotja la seu de les Nacions Unides a Nova York. Tot i que la peça central de l’exposició i la que li dóna nom és un gran vídeo d’animació sobre l’esmentat edifici i les múltiples interpretacions que permet, «U.N(INVERSE)» dóna una idea de la capacitat multidisciplinària de Txuspo Poyo: a més de vídeos, el visitant hi troba també dibuixos i escultures, com el pèndol de Foucault, que al·ludeix al que hi ha instal•lat al vestíbul de l’Assemblea de les Nacions Unides. Poyo indaga en els mites de la llibertat, la transparència política i la participació democràtica a través de referències creuades entre el cinema, l’art i l’arquitectura modernes. L’exposició és una producció conjunta d’ARTIUM (Vitòria-Gasteiz) i el Centre d’Art la Panera (Lleida).

Txuspo Poyo (Altsasu, 1963) és un artista multidisciplinari d’àmplia trajectòria que ha realitzat el seu treball en els últims anys fonamentalment en el camp audiovisual. Amb un extens recorregut, que inclou Bilbao, Nova York, el Canadà o l’Amèrica Central, Txuspo Poyo ha anat construint una obra que uneix referències a la història fragmentada i a l’imaginari, des de la història de l’art i el món del cinema. En les seves obres aporta una relectura dels tòpics de la representació de la realitat sociocultural en la societat occidental.

L’element central de l’exposició, el que li dóna títol i vertebra el conjunt de la mostra, és una peça d’animació en 3D anomenada U.N(INVERSE), títol que al·ludeix tant a les sigles angleses de les Nacions Unides (UN) com al nom dels estudis cinematogràfics UNIVERSAL. En ella, Txuspo Poyo hi interpreta el valor icònic de l’edifici de les Nacions Unides de Nova York, originalment ideat per Le Corbusier, com a projecte originat per la utopia política de la unió entre les nacions del món, com a símbol de l’arquitectura contemporània, i com a icona per a la indústria audiovisual. «U.N(INVERSE)» duu a terme un recorregut virtual per l’exterior i l’interior d’aquest edifici, però el propòsit no és documental, sinó que es tracta d’una ficció poètica plena d’imatges d’un gran contingut metafòric sobre la fragilitat del món.

En realitat, l’exposició, un complex dispositiu que inclou vídeo, escultura, dibuix i instal·lació, indaga en els mites de la llibertat, la transparència política i la participació democràtica a través de referències creuades entre el cinema, l’art i l’arquitectura modernes. La mostra és també una reflexió sobre els orígens del sistema polític actual i les formes de representació que aquest ha generat, especialment entorn de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’arquitectura construïda en la seva seu de Nova York com a símbol d’una nova època.
U.N(INVERSE), l’obra, es projecta en dues pantalles en un dels costats d’un llarg mur en forma de T que creua l’espai principal de la sala. A partir d’aquí l’exposició s’expandeix d’una manera no necessàriament lineal. Cadascun dels seus elements genera significats diferents en funció de les relacions que estableix amb les altres fites de la mostra. Les primeres, una campana suspesa del sostre (Glory Hole), que penja sobre l’espectador i projecta una inquietant ombra sobre la paret; un pèndol de Foucault (Full Time), que al·ludeix al que es troba al vestíbul de l’edifici de l’Assemblea General de l’ONU; una maqueta del complex d’edificis de les Nacions Unides en un equilibri complicat (U.N modelo 23A), que rememora l’original Scheme 23A de Le Corbusier... Tres petites capses de llum, com les que indiquen les portes de sortida, articulen un sector de la sala: Exit, Exile, Exist.
L’entramat de relacions s’expandeix en connectar aquestes obres amb altres realitzades durant els últims anys per Txuspo Poyo, com els seus coneguts dibuixos sobre portades de diaris de diferents països i, especialment, una quinzena de vídeos i animacions en què són molt evidents les al·lusions icòniques al cinema o a la història de l’art. Entre altres, destaquen: MHT (Monkey Honky Town) —que al•ludeix a les simbologies contingudes en la pel·lícula de Kubrick 2001, una odissea a l’espai—, Ambientes hostiles —claus i martells componen un complex paisatge amb referències a la societat postindustrial—, Delay Glass —un recorregut en 3D pel Gran vidre de Marcel Duchamp—, Cartoon —un documental sobre els efectes psicològics dels dibuixos animats, realitzat durant els 90 amb una càmera de vídeo de joguina, amb entrevistes a artistes com Rogelio López Cuenca, Nazario, Ruper Ordorika, entre altres—, Herrorismo —una animació en pel·lícula de 16 mm en què el lleó de la Metro pateix la combustió del cel·luloide a causa de la calor de la làmpada del projector i es recompon en el seu propi «the end».
El resultat final, tal com s’indica en els textos que acompanyen l’exposició, «és un fascinant “totum revolutum” de símbols històrics, socials, polítics i tecnològics que conformen un sistema d’icones que formen part de l’imaginari col•lectiu mentre es balancegen entre allò literal i allò metafòric». L’exposició compta amb una àmplia zona de documentació, així com amb un catàleg coeditat per ARTIUM i la Panera amb textos de George Stolz i Miles Orvell. En ocasió de la inauguració de l’exposició s’ha realitzat a més una publicació en format diari amb el text de Miles Orvell.
«“U.N(INVERSE)” és un projecte que indaga en els mecanismes de complexitat històrica des de camins de fragmentació com qüestions d’interpretació, narració i ficció que han rodejat la construcció de les Nacions Unides, concretament el complex arquitectònic de la seu de Nova York. Els constants canvis de referents m’han dut a la cruïlla entre l’idealisme del moment i el simbolisme, l’arquitectura i el cinema, compartint protagonisme en un moment de col•lapse. En termes d’arquitectura, la descongestió i suspensió plantejada per Le Corbusier davant el buidatge ideològic de Wallace (arquitecte de moda en aquell moment), el rerefons del cinema en plena era de la Guerra Freda i com ara l’ONU s’envolta de figures de Hollywood per projectar-se més enllà de les seves fronteres; així la Campaneta de Peter Pan és la nova ambaixadora de les Nacions Unides.»
Txuspo Poyo

Catàleg de l’exposició, amb textos de George Stolz i Miles Orvell.

Produïda per: ARTIUM (Vitòria-Gasteiz) i Centre d’Art la Panera (Lleida)

Patrocinada per: El Correo, Diputació Foral d’Àlaba, Ministeri de Cultura

ARTIUM
Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo
Vitòria-Gasteiz
+34 945 20 90 00
www.artium.org