DIS. Isabel Barios Ibars

Ha estudiat belles arts i infermeria. Actualment, treballa com a infermera a la vegada que realitza projectes artístics en els quals relaciona ambdues pràctiques. Els temes centrals d’interès de la seva praxi són: el cos i la seva representació, la institucionalització terapèutica, les polítiques i l’ètica del fet de tenir cura. Els projectes que realitza es desenvolupen sempre entorn de dos eixos: el teòric, mitjançant la investigació i l’assaig, i el pràctic, a través de la fotografia, l’audiovisual i la literatura. Transversalment, també treballa en altres àmbits d’interès més íntims i esporàdics com la performance o la poesia.

Artista resident a Experimentem amb l’Art (Barcelona), en els darrers anys ha desenvolupat els projectes Traven/Grothendieck, amb David Ferragut (Premi d’Investigació Sala d’Art Jove 2017), i Maniobres d’evasió, amb Míriam C. Cabeza (Beca d’Educació Sala d’Art Jove 2015). Pel que fa a l’obra, recentment ha realitzat la peça de vídeo Mans invisibles (Premi Festival Embarrat - Museu Trepat 2019), ha obtingut la Beca Art i Natura a la Creació amb el projecte L’aigua que murmura / encants me conta i ha participat en la 7a edició de l’Aplec Saó amb la intervenció sonora Cordill de so. Durant el curs 2019-2020 participa en el programa En Residència - Creadors als instituts de Barcelona, a l’Institut Jaume Balmes. El seu últim treball és L’aigua que murmura / encants me conta, un projecte a cavall de la literatura, el vídeo i la performance que ha realitzat durant la seva estada de dos mesos al CAN Farrera (Pallars Sobirà), gràcies a la Beca Art i Natura a la Creació 2019 que dona anualment la Panera de Lleida.

L’aigua que murmura / encants me conta parteix d’un gest: murmurar històries a la terra. A partir d’aquesta acció, explicada a l’artista per la seva àvia quan era petita, s’estableix una relació entre les històries personals i les del paisatge. El treball artístic consisteix a recopilar fets succeïts en l’entorn de Farrera (explicats pels seus veïns o viscuts durant l’estada al CAN) i confrontar-los, a través del vídeo, amb imatges i sons procedents de la naturalesa. La intenció principal del projecte és centrar-se en el procés relacional que s’estableix entre el llenguatge de la naturalesa i el de l’humà, la memòria i l’oblit, la parla i l’escolta, i facilitar un retorn a allò que prové de la terra i el lloc. Un diàleg que pretén perseguir la relació entre memòria i paisatge, entrelligada per la condició fugissera i efímera d’ambdues.

Durant la seva estada al CAN Farrera, on desenvolupava la seva Beca Art i Natura a la Creació, participa en la 7a edició de l’Aplec Saó - Festival d’Arts i Natura del Pirineu (www.aplecsao.cat) amb la intervenció sonora Cordill de so.

Cordill de so consisteix en un itinerari pels afores del poble de Farrera a través dels ecos d’un so que condueixen al lloc de la seva procedència. Els sons prenen forma a través de les paraules que intenten interpretar la possibilitat del silenci. Un cop al lloc d’on sorgeix el so, s’explica la relació que s’estableix entre el silenci del paisatge i el que això evoca. L’obra està emmarcada dins el projecte L’aigua que murmura / encants me conta (Beca Art i Natura a la Creació 2019). La peça és una intervenció en la naturalesa que pren com a punt de partida l’escolta dels sons que es produeixen en un lloc aparentment silenciós. Per contraposició amb la ciutat, es concep la natura com un espai on impera la quietud i l’absència de sorolls o, si més no, aquests tendeixen a pensar-se com a suaus i delicats, poc invasius. Ara bé, si es para atenció a cada mínim detall sonor, fàcilment s’arriba a la deducció que la naturalesa es compon de milers de sons que trenquen el seu ideal silenciós. Sentim els arbres i les fulles i els rierols quan hi som a prop, de lluny podem sentir algun tro o l’inici d’una pluja; tots aquests, murmuris de la Terra. Si les persones expliquem històries a través de les paraules, la naturalesa també pot tenir aquesta voluntat a través de la seva sonoritat. Cordill de so és una acció que pretén reflexionar sobre la representació de la narrativa dels elements naturals a través dels seus sons. L’última presentació pública del 2019 és la sèrie fotogràfica Enllitada, presentada a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) en el context del Larva 2019, Biennal d’Art Contemporani de Lleida.

Enllitada és un treball fotogràfic al voltant de la idea de restar al llit a partir de la recerca d’expressions populars catalanes. S’han extret diferents significats del mot llit, tant en un sentit espacial com material, incapacitant o plaent. El treball fotogràfic esdevé un assaig visual en al·lusió al concepte hospitalari d’«enllitat»; sobre la implicació del cos en repòs, la impossibilitat de moure’s, la indisposició o la corporeïtat del llit com a metàfora dels dissemblants estats que pot implicar.