DIS. Joan Codina

Joan Codina treballa des de Guissona, en plena Segarra. El paisatge d’aquestes terres de secà forma part de les seves accions, que prenen el text com a eina per fer-nos reflexionar sobre uns entorns de vegades oblidats. Ens recorda que aquests paratges els podem contemplar gratuïtament tot i que vivim en un món governat pel consumisme ambiciós sense escrúpols. També ens convida a degustar els fruits d’aquestes terres però, des de la ironia i la mordacitat, ens diu que no tot és comestible: les pedres, com les ametlles, de vegades poden ser amargues. Igualment, la paraula acompanya els seus homes decapitats, malferits, turmentats, confosos, inquisitius…, que en el fons ens retornen una imatge de nosaltres mateixos. De vegades ens poden ferir, però és una fiblada que activa directament el pensament. Són éssers que reflexionen sobre la vida, l’art i les misèries humanes. Sempre des de la simplicitat: traç negre sobre blanc, igual que les grafies antropomòrfiques que s’estenen en llargues corrues per dibuixos, pintures i escultures de Benet Rossell, que va passejar una garrofa per Nova York i va plantar una ametlla megalítica a la plaça de l’Escorxador de Lleida.