DIS. Marta Bisbal

A diferència de la immediatesa a la qual ens té acostumada la pràctica fotogràfica actual, Marta Bisbal entén el llenguatge fotogràfic com un espai pausat, lent i de mirada contemplativa. Una aproximació a l’entorn més proper que, mitjançant moviments mínims dels diferents elements amb què treballa —arquitectura, llum, experiències espacials—, li permet prendre consciència de la realitat, el present i els límits que aquests espais suposen. Moviments i gestos de baix relleu —en alguns casos inadvertits— que posen en dubte el mateix mitjà fotogràfic, la percepció humana i el mateix acte de mirar. D’aquesta manera, els seus projectes recents funcionen primordialment com a assajos conceptuals entorn del registre fotogràfic, l’estat conscient dels entorns i l’exploració dels espais vitals. Constructes que cohabiten des del marge de la mirada i des de la invisibilitat com a matèria primera.