DIS. Paula Artés

Paula Artés utilitza la fotografia com a excusa per plantejar qüestions sobre els límits de les institucions, els sistemes de control que condicionen la vida diària de la població i les relacions de poder. Actes que exerceix de manera molt commensurada a mig camí del fotodocumental i la investigació, que té l’objectiu d’estudiar i establir els límits d’aquests mateixos elements, a partir de diferents estratègies com la invisibilitat dels espais i dispositius de control, els sistemes de seguretat, ja siguin públics o privats, i reflexionar i visibilitzar el que no acostumem a veure, allò a què poques persones tenen accés. Per això, i a través de l’àmbit social, polític i econòmic, Artés analitza la invisibilitat com a estratègia per explorar les paradoxes dels espais de control ocults i com subvertir, desarmar i qüestionar la seva veracitat.

En aquest sentit, Forces i cossos (2018) és l’últim treball de recerca, que tracta la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya, en què l’artista mostra des d’on ens controlen i on no tenim accés. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix, però no veiem mai; no se sap que segueix operant a Catalunya. Tampoc no sabem quina és la seva funció. Per això, Artés parla de la invisibilitat com a control: quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius; són invisibles per tenir el control. Un treball de llarg recorregut que l’ha portat a visitar tots aquests llocs inaccessibles per a la resta de població, accedint-hi i qüestionant-los, per així, posteriorment, objectar de manera col·lectiva.

Amb aquest projecte ha estat seleccionada a Descobriments PhotoEspaña, Encontro Artistes Novos, SCAN Photobooks, Photogenic Festival, Unseen Dummy Award d’Amsterdam i FIFTijuana de Mèxic, i, amb altres projectes, a la Sala d’Art Jove i Viphoto. Aquestes últimes setmanes l’artista ha llançat un micromecenatge a Verkami per dur a terme l’edició del llibre.