Endinsats al vers. Poesia, art i activisme mediambiental

Al llarg de la història, la poesia s’ha interessat recurrentment per la contemplació de la natura. En un moment en el qual estan en greu perill els ecosistemes, es fa imperiosament necessari recuperar i repensar les relacions existents entre l’ésser humà i les lògiques poètiques. Alguns poetes, com Chantal Maillard, Jorge Riechmann, Rosa Berbel..., han escrit textos que suposen una reivindicació del pensament, l’emoció, la interioritat, des d’una perspectiva mediambiental.

En aquest sentit, es planteja una activitat en la línia de Caminar, de Henry David Thoreau (1862), que permeti connectar de nou amb un territori natural, posar-lo en valor, mirar-lo amb uns altres ulls, reinventar-lo, calibrar-ne la vellesa, entrenar la dinàmica del deteniment, establir connexions compromeses amb la nostra subjectivitat interconnectada. Partirem del poemari-memorial Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua, de Chantal Maillard (Galaxia Gutemberg, 2022), amb l’objectiu de generar un memorial performatiu col·lectiu. L’entorn seleccionat per dur a terme l’acció són els aiguamolls de Rufea, una zona humida vinculada al riu Segre que allotja una gran biodiversitat.

Aquesta activitat està adreçada als membres del grup de teatre La Màxima (Ilersis) i al Club Social La Brúixola.