Episodi 6. “Veu màquina”, a cura d'Alexandra Laudo

Els humans tenen veu; les màquines, no. Les màquines fan soroll, produeixen sons, vibren, i potser aquesta és la seva manera de parlar. Els humans, però, sovint han volgut que les màquines parlessin com ho fan les persones: amb una veu humana o, si més no, amb una veu quasi humana, amb una veu al més humana possible, amb una Quasi Veu.
A banda d’aquests intents de posar veus a les màquines, els humans també han intentat enregistrar les seves veus dins de màquines o bé amplificar-les, difondre-les o emetre-les per mitjà d’aparells diversos. La veu humana cantant a través d’un gramòfon, parlant a través d’un walkie-talkie, deixant un missatge a un contestador automàtic o enviant una nota de veu de WhatsApp també és una veu humana. O potser és una veu més que humana. O menys que humana. Potser és una veu humana i maquínica alhora. O quasi.
En aquest episodi parlarem d’aquestes relacions de les persones i les màquines a través de les seves veus, o de les quasi veus de les unes i les altres.