La imaginació xenomòrfica.

Taula rodona amb Marta Piñol (historiadora de l’art), Paco Chanivet (artista) i Marc Herrero (artista).

Dissabte 30 de setembre, 12.00 h.

Centre de Documentació, Centre d’Art La Panera.

Modera: Christian Alonso, comissari de l’exposició «Marc Herrero. La terribilitat de la carn».

Els humans viuen avui travessats per la condició posthumana. Els desenvolupaments científics i tecnològics han transformat profundament els éssers vius, humans i no humans, fins al punt que desdibuixen els dualismes tradicionalment antagònics entre natura i cultura. El capitalisme global i les seues tecnologies biogenètiques atrapen totes les espècies, se les apropien, se n’extreu el valor i es comercialitzen. Els animals han esdevingut objectes de control, experimentació i recombinació.

Els porcs, de la mateixa manera que les vaques, les cabres, les ovelles o les gallines, són «produïts» industrialment en granges de ramaderia intensiva, i generen malalties com la síndrome d’inflamació i necrosi porcina. Els porcs són modificats genèticament per produir òrgans trasplantables als humans; la carn està sent cultivada en laboratoris a partir de cèl·lules animals.

En no distingir entre espècies, famílies i gèneres, les biotecnologies generen una forma de postantropocentrisme. Humans i no humans (animals, plantes, màquines) s’aproximen, i estan igual d’exposats a l’explotació i l’acumulació capitalistes. L’ovella Dolly és el primer mamífer que ha estat clonat des d’una cèl·lula adulta somàtica. L’oncoratolí és el primer ratolí patentat i modificat genèticament per contreure càncer, i s’utilitza per a la investigació oncològica. Són criatures híbrides i immanents; barreges heterogènies de natura i cultura que transformen els nostres hàbits de pensament.

Marta Piñol és professora a la Universitat de Barcelona. També ha impartit classes a la UOC, a la UIC i a ESCAC, d’Història del Cinema, Història i Teoria de la Fotografia, Cinema Documental o Direcció Artística. Cursà la llicenciatura d’Història de l’Art, el màster en Estudis Avançats en Història de l’Art i el doctorat a la UB, i obtingué en els tres casos premi extraordinari. La seua tesi guanyà el Premi Claustre de Doctors de la UB. És autora dels llibres Miradas ascéticas. Poéticas del distanciamiento en el cine moderno y contemporáneo (Shangrila, 2022), Europa como refugio. Reflejos fílmicos de los diversos exilios españoles (1939-2016) (Edicions UB, 2020) i Con las maletas a otra parte. La emigración española hacia Europa en el cine (Sans Soleil Ediciones, 2020), i ha editat i traduït múltiples obres.

Paco Chanivet és llicenciat en Belles Arts, amb estudis en antropologia social i cultural, així com en direcció i guió cinematogràfic. Viu i treballa a Barcelona. Algunes de les seues aportacions a l’àmbit artístic nacional han estat per a «Ne travaillez jamais» (ADN Platform, ADN Galería), «Siga los rastros como si fuera miope» (Arts Santa Mònica), «Alegorías de lo cotidiano» (C. C. Las Cigarreras), «No es lo que aparece» (Premi Miquel Casablancas, Fabra i Coats), «SSSSSSSilex» (La Capella – BCN Producció), «Ante el tiempo» (Iniciarte, Sala Santa Inés), «Produir, Produir, Produï(t)» (LOOP Festival), «La Plaza Synthetika» (Matadero Madrid), Festival D’A (CCCB), «Interregno» (Espai 13 de la Fundació Miró), «La gran conspiración» (Real Academia de España en Roma), así como para el C3A y la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta.

Activitat vinculada a l’exposició «La terribilitat de la carn», de l’artista Marc Herrero, a cura de Christian Alonso (17 de juny – 1 d’octubre de 2023).