La pervivència dels models de Miquel Àngel en la cultura visual contemporània.

Conversa amb Joan Sureda, catedràtic emèrit d’història de l’art de la Universitat de Barcelona. Dissabte 9 de setembre, 12:00h. Centre de Documentació, Centre d’Art La Panera. Modera: Christian Alonso, comissari de l’exposició «Marc Herrero. La terribilitat de la carn».

El Judici final és una pintura al fresc duta a terme per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (1536-1541). Representa el final dels temps segons la doctrina cristiana, en què les persones són convocades a retre comptes de les seues accions davant Jesucrist, que les aprova o les penalitza. La composició s’organitza en tres franges: la central inclou Crist jutge, la Verge Maria, els apòstols, sants i màrtirs; la superior, els àngels amb els símbols de la passió; la inferior, la lluita dels salvats i condemnats.

A banda de l’ús dels colors àcids, el que resulta inquietant del fresc són les gestualitats, les postures, les proporcions i la musculatura dels cossos. El nu simbolitza la rendició del cos el dia del judici, i respon al desig de recuperar la cultura clàssica a la Itàlia del segle xvi. Les volumetries, les torsions i les estilitzacions obeeixen al nou cànon manierista, que rebutja la rigidesa renaixentista i aposta per un art sensual i expressiu, basat en una nova categoria estètica: la gràcia. La tensió, l’angoixa i la fúria de les seues corporalitats expressen l’esglai del judici i il·lustren el temperament de Miquel Àngel, allò que els historiadors han definit com la «terribilitat».

Amb l’exposició «La terribilitat de la carn», l’artista Marc Herrero trasllada la iconografia del Judici final de Miquel Àngel al nostre món contemporani, i la reinterpreta en relació amb la situació actual de col·lapse ecològic. En la seua investigació visual, basada en el dibuix amb grafit i retoladors, la doctrina bíblica apocalíptica queda substituïda per una cosmologia biocentrada. Agrupades en àmbits temàtics, les imatges d’Herrero reformulen la filosofia religiosa animal, les pràctiques de taxidèrmia, les dinàmiques de productivitat, els fenòmens de les mutacions i el desig humà de dominar el món.

Joan Sureda parlarà de la continuïtat dels models estètics de l’artista renaixentista Miquel Àngel en la cultura visual contemporània.  

Joan Sureda és catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Barcelona (1990-2019), i catedràtic emèrit des del 2019. Amb anterioritat, fou catedràtic de la Universitat del País Basc (1975-1978), de la Universitat Hispalense de Sevilla (1978-1982) i de la Universitat Complutense de Madrid (1982-1990). Ha estat director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1986-1991) i investigador principal (IP) dels projectes de recerca i innovació ACAF/ART (2006-20018). És acadèmic de l’Academia Europaea, Section Musicology & History of Art & Architecture, des del 2013.

Activitat vinculada a l’exposició «La terribilitat de la carn», de l’artista Marc Herrero, a cura de Christian Alonso (17 de juny – 1 d’octubre de 2023).