Les trementinaires i els caçadors al Pirineu de Lleida

Projectes guanyadors de la convocatòria «Beques Art i Natura 2023», una col·laboració entre el Centre d’Art La Panera i el Centre d’Art i Natura de Farrera.

Dimecres 13 de desembre, 18 h.

«Roseta» és un projecte de recerca i producció artística liderat per Neus Solà i Marta Garcia Cardellach. El projecte rastreja, analitza i posa en valor la pràctica i la política de les trementinaires, un grup de dones treballadores dels segles xix i xx que recollien plantes i venien remeis medicinals que elles mateixes elaboraven per tot el Pirineu català. El projecte proposa recórrer a peu els itineraris que aquestes dones traçaven per vendre les herbes medicinals, i recollir, reinterpretar i difondre la memòria de l’univers trementinaire a través d’exercicis de mediació i fotografia expandida. Prestant atenció a testimonis, objectes, llegendes, etc., «Roseta» ens convida a apropar-nos a l’univers de la remeiera ambulant i a revelar unes vides i uns coneixements on es barregen la història natural, l’agència femenina i les cures.

«Porfídia i Arreglos» és un projecte de recerca i producció artística d’Elsa Casanova Sampé. El projecte, situat al Pirineu, analitza i subverteix els imaginaris eticopolítics de la pràctica de la caça. La investigació pretén examinar les estratègies d’autorepresentació dels caçadors tant a l’espai natural com al domèstic i desconstruir la seva visualitat, estètica, gestualitat i llenguatge performatiu. L’objectiu és posar de manifest les tensions que s’amaguen darrere d’aquesta pràctica i revisar el marc estructural dualista i jeràrquic que afavoreix que la dominació i l’explotació d’allò que es considera natural i salvatge estiguin legitimades.

Neus Solà (1984) és una fotògrafa documental i gestora cultural de Barcelona. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en estudis de Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i va fer un màster en Antropologia Visual i un postgrau en Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona. És cofundadora d’aladeriva Lab, des d’on ha coordinat les dues darreres edicions del Festival de Fotografia Transfronterera FotoLimo i ha facilitat projectes de fotografia participativa. Interessada a explorar la condició humana, la seva obra inclou projectes fotogràfics que tracten temes d’identitat, gènere i territori des d’un enfocament antropològic i entre els quals destaca la sèrie «Poupées» —sobre la condició femenina gitana de «La Cité» de Perpinyà— i «Nirvan», sobre l’imaginari sagrat de la comunitat hijra —identificada com a tercer gènere— de l’Índia. La seva obra ha estat exposada i reconeguda en l’àmbit nacional i internacional, per exemple, amb la Beca Nuevos Talentos de Gijón 2017, el Prix HSBC pour la Photographie 2019, l’International Woman Photographers Award 2017 o el Premi de Fotografia Menorca Doc Fest 2019.

Marta Garcia Cardellach (1989) és fotògrafa, llicenciada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i postgraduada en Fotografia Participativa i Terapèutica a l’Instituto 8 (Barcelona). Aprofundeix la seva formació al Centro del Patrimonio Fotográfico de Santiago de Chile i al Centre de l’Art et de la Photographie de Lectoure (França). Especialitzada en fotografia d’arts escèniques, ha exposat en l’àmbit nacional i internacional en països com França, Xile i l’Argentina. Ha treballat per a la fundació Photographic Social Vision, ha creat el col·lectiu Construïm Mirades amb Oriol Segon i Xènia Gasull, i ha fet tallers de fotografia per a persones refugiades a Suècia i Alemanya. Ha estat guardonada amb els Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, el primer premi al festival d’art jove Besmina Barcelona i finalista de al concurs fotogràfic Mirades amb Veu de Metges del Món Catalunya. Alguns dels seus projectes destacats són «Simulacre d’un llegat» (Nilak Circ Teatre Itinerant) i «Ritus de pas» (TerrassaCrea), i col·labora amb el projecte «Moriu-vos» del col·lectiu Cultura i Conflicte. Reflexiona sobre el paper de la imatge en la construcció de la identitat humana dins la cultura visual del segle xxi i la possibilitat d’una mirada sostenible.

Elsa Casanova Sampé (Barcelona, 1994) és una dissenyadora i investigadora que utilitza la producció visual, el hackeig d’objectes i la performance com a principals eines de recerca i producció. La seva metodologia de treball se centra en la desconstrucció de codis, imatges i gestos que creen certs imaginaris i les seves respectives simbologies, i posa un èmfasi especial en l’apropiació estètica i la instrumentalització política de les temàtiques que investiga i en com aquestes legitimen certes formes de violència. Amb formació acadèmica en disseny industrial, va fer el màster en Arts i Disseny GEO-Design a la Design Academy Eindhoven (2022) i el postgrau en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (2019). Recentment ha estat beneficiària duna de les Beques Art i Natura (2023) amb un projecte que analitza i subverteix els imaginaris eticopolítics de la pràctica de la caça.

Crèdit de la fotografia de «Roseta»: Dolors Parramòn i Mercè Pla. Arxiu Museu de les Trementinaires. Dècada dels anys vint del segle xx.

Crèdit de la imatge de «Porfídia i Arreglos»: Elsa Casanova Sampé.

Activitat vinculada a l’exposició «Ecologies queer. Aberracions naturalment subversives», a cura de Christian Alonso. Centre d’Art La Panera, 28 d’octubre de 2023 – 28 de gener de 2024. Espai 0.