Paisatges després de la batalla. Jornades de debat

Dijous, 30 de setembre a les 19.30 h
El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació.
Conferència a càrrec d’Òscar Vilarroya, llicenciat en Medicina i doctor en ciència cognitiva.

Molts som ja els que creiem que certes disciplines científiques que estudien la biologia de la cognició poden representar el millor pont d’intercomunicació entre el món de les ciències humanístiques i les no humanístiques. El coneixement al voltant dels orígens i els mecanismes de molts dels fenòmens socioculturals prové ja de les disciplines com ara la neurociència, la psicologia cognitiva, la lingüística, la ciència computacional, l’antropologia evolutiva i la filosofia de la ment. Les troballes en els fronts d’investigació  de les ciències biològiques i cognitives permeten analitzar de manera original i eficaç molts del problemes socials que generen una major preocupació i perplexitat alhora que poden ajudar a sofisticar l’acció política i social en un món altament interrelacionat, per intervenir en un gran ventall de fenòmens socials, com ara la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions per a la pau.


Divendres, 1 d’octubre a les 19.30 h
Conferència a càrrec de Javier Codesal: Presentació de la vídeo

instal·lació L’habitació de Rada. Inflexió d’una guerra. És honest de traduir l’experiència de la guerra a matèria artística sense més, en la distància? La reflexió sobre la guerra, sigui òptica o discursiva, sembla no escoltar sempre aquesta pregunta. Per això m’he estimat més marcar aquesta conversa amb la paraula “inflexió”. Inflexió ens parla d’alguna cosa que es doblega o modifica, un gir, un emmotllament que, en aquest cas, es produeix en mi a partir de l’experiència d’altres. Inflexió significa també entonació de la veu, allò de la parla que resta lligat directament a un cos. No és el cos, finalment, l’escenari vertader de les batalles?


Dimarts, 5 d’octubre a les 19.30 h
Les dones als processos de pau.  Conferència a càrrec de Carmen Magallón, vicepresidenta de la Asociación Española de Investigación para la paz (AIPAZ) i directora de la Fundación Seminario de Investigación para la paz de Zaragoza.

A l’octubre de 2000 el Consell de Seguretat, va aprovar la resolució 1.325 que exhortà el Secretari General i els estats membres a actuar per aconseguir una major implicació de les dones en la construcció de la pau i en la reconstrucció postbèl·lica.  Al fil d’aquest impuls van créixer diverses iniciatives i  se’n van visualitzar d’altres que ja existien.  Però, per què parlar de la contribució de les dones a la pau? És la seva relació amb els assumptes de pau, la guerra i la violència en general diferent a la dels homes?  La contribució específica de les dones en una cultura de pau continua essent controvertida.  Plantejar els termes d’aquest debat ens permetrà comprendre millor la situació actual. 


Dimecres, 6 d’octubre a les 19.30 h
El perpetu oblit del conflictes. Conferència a càrrec de Rebeca Pérez Mellado, responsable de l’Àrea de Drets Humans a l’Escola de Cultura de Pau/Càtedra UNESCO de Barcelona.

Mesos després del crit unànime però malauradament silenciat en contra de la invasió a l’Iraq i de l’inici de l’atac armat contra aquest país, -que fonamentalment ha patit la seva població civil, continua essent necessari fer algunes reflexions entorn d’aquest conflicte i de la situació dels altres conflictes armats que durant l’any 2004, malgrat no tenir cabuda a les pàgines dels diaris, han tingut lloc al món. El conflicte a l’Iraq ha tingut una sèrie de repercussions en el panorama internacional que és important posar de manifest. Però a la vegada podem extreure tot un seguit de lliçons que ens permetran elaborar propostes de construcció de pau a d’altres indrets del món.

Dijous, 7 d’octubre a les 19.00 h
Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, Av. Blondel, núm. 3

Projecció de la pel·lícula La Cuarta Guerra Mundial.  

Big Noise Films, 2003.
Rodada a primera línia dels conflictes als cinc continents –on els mitjans de comunicació de masses no poden arribar-, La Cuarta Guerra Mundial conta una història íntima i apassionada, sobre l’esperança i la connexió de les relacions humanes davant d’una guerra que destrossa i disgrega.

Aquest documental revela l’aterridor sistema de violència global en el qual estem tots atrapats, però al mateix temps ens dóna a conèixer els homes i les dones amb els quals compartim aquest planeta.  Són els homes i dones que aturaran aquesta guerra.


Divendres, 8 d’octubre a les 19.30 h
Balkan in memoriam: de l’horror a l’oblit. Conferència a càrrec de
Sandra Balsells, fotoperiodista i autora del llibre Balkan in memoriam.

Al llarg d’una dècada, la trajectòria professional de la fotoperiodista catalana Sandra Balsells ha estat centrada a la zona dels Balcans, on ha fotografiat les darreres guerres europees del segle XX, la centúria més sagnant de la història. L’obra d’aquesta fotògrafa, recollida en el llibre Balkan in memoriam, juntament amb el seu testimoni, ens permetrà
aprofundir en temes com ara el paper dels mitjans de comunicació en situacions de guerra, les motivacions que porten a un periodista a dedicar-se a aquests tipus de temes, la relació del fotògraf amb els protagonistes de les seves imatges, el vincle emocional que s’estableix amb la situació i amb la gent que pateix el conflicte, etc.  En definitiva, es tracta d’analitzar, des d’un punt de vista molt personal, el comportament d’un informador en situacions de conflicte per entendre com acaba arribant la informació al lector i com reacciona davant d’aquests fets.

Dissabte, 9 d’octubre a les 19.30 h
Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, Av. Blondel, núm. 3
Projecció de la pel·lícula Zaman, el hombre de los juncos del director Amer Alwan (Iraq, 2003)

La pel·lícula d’Amer Alwan és una faula iniciàtica fora del temps.
Darrere la poesia de les imatges sorgeixen no obstant les grans qüestions i els drames de l’actualitat, que han situat l’Iraq al centre de les preocupacions internacionals. Lluny del maniqueisme (antiamericà o anti-Sadam), Amer Alwan insisteix a recollir el testimoni d’aquesta gent oblidada de tots, que en la seva vida diària, damunt les seves terres, pateix la pressió d’un conflicte que els esclafa i aniquila una forma de vida que havia resistit a mil anys d’història i de conflictes.


29 de juny de 2004
Teatre per a la pau: Morir a Bagdad. Teatre de l’Escorxador. 

Acostumats com estem a ser espectadors privilegiats de la violència, Morir a Bagdad ens parla, sense violència, amb una simultaneïtat d’intèrprets i la proximitat física dels espectadors, de la vida quotidiana d’éssers humans innocents que han de viure i morir enmig d’una guerra.