TOUCHING IMPROVISATION. Jaime Conde-Salazar / Aimar Pérez Galí P I E D R A D U R A

Taller de touching improvisation dirigit a personal sanitari

Teatre de l’Escorxador

Touching Improvisation és una pràctica que desenvolupem des de fa un any arran del projecte «The Touching Community». Aquest projecte neix d’una
investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida en el context de la dansa espanyola i llatinoamericana, que vincula les polítiques d’immunitat produïdes pel VIH/sida amb la idea de comunitat desenvolupades pel ContactImprovisation, una tècnica de dansa postmoderna en la qual el moviment s’improvisa sempre en contacte amb un ballarí o amb més. Aquesta pràctica, que hem anomenat Touching Improvisation, consisteix a explorar els aspectes performatius de l’acció habitual de tocar. En tocar es redueix al màxim la distància amb el món. Per tocar cal enganxar-se a les coses, a les superfícies de la realitat. Això produeix una subjectivitat concreta, els límits de la qual estan en transformació i moviment continus. Més enllà de la subjectivitat concebuda com una identitat aïllada atrapada en la seva pròpia imatge, el fet de tocar obre la possibilitat d’entendre la subjectivitat com una
realitat oberta, variable i transitòria. Si la imatge pròpia condueix a una identificació, el tacte permetria dur a terme un procés de desidentificació en el qual els límits propis estan sempre en diàleg constant amb el món. Així, podem pensar que la performativitat té a veure amb la possibilitat d’una subjectivitat que és resultat del fregament, la trobada i l’experiència directa i transitòria i que, finalment, apareix més enllà de l’enunciació i el llenguatge.