BEQUES ART I NATURA A LA CREACIÓ 2019-2020

A cura d'Antoni Jové

L’any 2016, el Centre d’Art la Panera i el Centre d’Art i Natura de Farrera, a partir de l’encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, van reactivar les beques Art i Natura a la Creació. El rellançament d’aquestes beques ha permès que diferents artistes i/o col·lectius hagin fet ús de la residència i dels tallers del Centre d’Art i Natura de Farrera, per investigar i produir noves obres, que puntualment hem pogut acollir a la Panera. Fins ara, els artistes que han guanyat les esmentades beques han estat: Martín Llavaneras i Eulàlia Valldosera (edició 2016); Joan Pallé i Estibaliz Sadaba Murguia (edició 2017); Marco Noris i Olga Olivera-Tabeni (edició 2018); Isabel Barios Ibars i Francisco Navarrete (edició 2019); Míriam Isasi i Coco Moya (edició 2020), i Ro Caminal, Marta Rosell Chust i Roc Domingo Puig (edició 2021).

L’exposició actual reuneix els projectes de les edicions dels anys 2019 i 2020. Concretament, mostrem tres dels quatre projectes guanyadors, que prenen com a marc la natura i el context de Farrera, sempre lluny de qualsevol idealisme i aprofundint en les implicacions socials, culturals, sonores, botàniques i geològiques, entre altres aproximacions.

Cadascuna de les artistes ha treballat el paisatge i els recursos naturals des de la pròpia experiència, realitzant treballs de camp des de diferents enfocaments i aplicant metodologies pròpies que formen part de la seva trajectòria professional. Isabel Barios ha treballat amb els testimonis orals dels oriünds i també a partir de la seva experiència per bastir un relat poètic que empra la paraula escrita i recitada, el vídeo i la fotografia. Miriam Isasi ha recol·lectat plantes i n’ha investigat els seus usos medicinals i alimentaris amb biòlegs i actors implicats en el territori, com l’empresa familiar Herbes de l’Alt Pirineu i el Museu de les Trementinaires, a fi de copsar la riquesa botànica de Farrera i dels encontorns. Finalment, Coco Moya va poder ampliar a bastament la seva tesi doctoral sobre geomància sonora; va poder continuar treballant amb la noció del paisatge com a partitura, duent a terme produccions site specific i d’altres en les quals reverbera el paisatge pirinenc en diferit.

Totes tres artistes, al llarg dels seus períodes de residència, han coincidit i, aprofitant aquest espai de trobada, han enriquit els seus treballs i també han pogut dur a terme col·laboracions que s’han estès més enllà del període de les beques. Heus aquí la utilitat i funció de projectes com aquest.