Casilda Sánchez. Y el mar se negó a ser tierra.

La sala de les columnes és transformada en un viatge aquàtic, un laberint de videoprojeccions de gran format en el qual els límits es desdibuixen i les coordenades s’inverteixen. Abraçats per allò que és informe, infinit i canviant, ens trobem envoltats de monumentals imatges en moviment que ens costa identificar, espais que ens abracen i ens atrauen a les seves profunditats marines, en les quals per moments ens sembla que no som sols. La visió es converteix en una impressió incerta: estem submergits, en plena travessia, atrapats en una història sense principi ni fi, eterna i canviant.