Ecologies queer. Aberracions naturalment subversives

L’homosexual antinatural, la lesbiana invertida, la bisexual degenerada, el transsexual grotesc.., aquestes figuracions indiquen que existeix una relació institucional, científica, política, entre la sexualitat i la natura. Una relació que determina les nostres maneres de sentir, pensar i actuar. Aquest és el punt de partida d’«Ecologies queer», una exposició col·lectiva que qüestiona la suposada neutralitat moral dels discursos heterosexistes construïts al voltant de les idees de sexualitat i natura, i repensa les relacions entre espècies i les polítiques mediambientals des de la perspectiva queer. Aquesta visió planteja que la destrucció del planeta no es pot deslligar de la violència de gènere, sexual i racial.

Si l’ecologia originàriament s’entenia com un sentiment de preservació d’una natura deteriorada a causa de la industrialització, o bé com una política tecnocràtica de restabliment mediambiental que ignora la responsabilitat capitalista, avui s’entén com una pràctica ètica i crítica que construeix relacions multiespècies basades en el benestar comú. Si la paraula queer (“estrany”) inicialment s’utilitzava per referir-se despectivament a l’atracció entre persones del mateix sexe, avui es reivindica com una manera de resistir l’heteronormativitat i qüestionar la fixació de les categories identitàries (lesbiana, gai, bisexual, asexual, etc.). 

L’ecologia queer dona nom a una sensibilitat simbiòtica, transespècie, postantropocèntrica i antiessencialista. També a una política de la hibridació, de la mutació, de la coevolució i de la solidaritat entre cossos i ecosistemes ferits. Inspirant-se en l’exuberància biològica de la matèria, aquesta perspectiva ens ensenya a ser menys humans i més cossos en fricció constant amb altres cossos. Qüestionant la romantització de la natura i l’explotació capitalista dels estils de vida LGBTI+, l’ecologia queer s’apropia dels discursos d’antinaturalitat amb què s’oprimeixen els cossos dissidents i posa en pràctica noves maneres d’atendre, comprendre i relacionar-se amb l’altre sexualitzat, racialitzat, naturalitzat i capacitat.

Col·laboren: Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Colors de Ponent, Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida, Museu de Lleida.