El do de la vida. Al voltant de l’envelliment i la seva representació artística

Qualsevol ésser humà xoca amb un límit, el del temps. El procés d’envelliment, per molt natural que sigui, s’enfronta a les múltiples barreres que li posa la societat per evitar que aflori, i quan ho fa s’oculta, o almenys es dissimula. Fins i tot el terme vell/a a molta gent li sona malament i és substituït en la societat occidental pel d’ancià, home/dona gran, avi, que sembla suavitzar la formulació i pal·liar la duresa de la vellesa, preàmbul de la mort que es vol retardar sine die.
Quina importància concedim a l’experiència, a la saviesa d’haver viscut, antany sense preu, tant en la cultura occidental com en altres cultures (budistes, musulmanes...)? Què pot oferir la societat de consum a qui consumeix cada vegada menys i desapareix de les estadístiques de treball i de l’activitat laboral? Com parlar de salut en persones que la tenen minvada?

Susana Casares / Ana Casas / John Coplans /Pau Faus / Hans-Peter Feldmann / Pere Formiguera / Manabu Yamanaka / Miwa Yanagi.