El jove artista

Carles Congost versus Robert Louis Stevenson, Rainer Maria Rilke i Herbert Read.

Amb aquesta petita mostra al Centre de Documentació de La Panera volem recontextualitzar i abordar des de nous punts de vista el treball videogràfic de Carles Congost “Un Mystique Determinado” (2003). Aquest vídeo narra la història d’un futbolista que abandona la seva carrera esportiva com a conseqüència de la seva vocació artística (que al vídeo s’anomena un mystique determinado). El canvi de rumb que decideix emprendre aquest jove fa reaccionar a tot un seguit de personatges que opinaran sobre la sobtada decisió (mare, ex-núvia, entrenador, crítica d’art, artista consagrat,...). Carles Congost, sota l’aparença lúdica d’un musical estructurat a partir de cançons expressament escrites per Astrud , aborda temes gens anodins com la inspiració, l’originalitat, l’autoria, el debat entre la pintura i el videoart, el reconeixement dins l’àmbit artístic, els reptes d’un artista “emergent”, etc.

Partint d’aquest vídeo que retrata la situació que podria viure qualsevol artista de finals dels noranta o principis del segle XXI al nostre país ens hem remès a obres literàries i assaigs artístics concebuts en altres èpoques i circumstàncies històriques que tenen com a principals destinataris als joves creadors. Textos, que ja sigui per oposició o per analogia, enriqueixen l’aproximació que podem fer a aquest vídeo.

La primera cita escollida prové d’un escrit del cèlebre escriptor del segle XIX Robert Louis Stevenson, que sota el títol “Carta a un joven que se propone abrazar la carrera del arte” s’adreça a un hipotètic jove al qual, en primer lloc, li prega que examini si la seva vocació és autèntica o passatgera. Si aquest vocació és vertadera el jove, segons Stevenson, haurà de fer front a diferents reptes, com ara ser constant, allunyar-se de la mandra i els falsos aduladors. Alhora, haurà de trobar un equilibri entre el risc de les seves obres i els gustos de la burgesia.

La segona i la tercera cita pertanyen a Rainer Maria Rilke, una prové del llibre “Cartes a un jove poeta” i l’altra de “Mitsou”. En el primer cas, el destinatari de les cartes es el jove Franz Kappus que li demana opinió a l’experimentat escriptor sobre la seva incipient vocació de poeta. Unes cartes que per extensió són vàlides per a tothom que hagi intentat expressar-se a través de qualsevol disciplina artística. En el segon cas, però, les cartes són més concretes, atès que van dirigides a un jove pintor, Balthus, que amb els anys assoliria una exitosa carrera. A ambdòs els unia l’amistat, però també l’amor que Rilke  professà en els darrers anys de la seva vida a l’artista Baladine (Elisabeth Dorothea Spiro) mare de Balthus.

Finalment, la darrera cita, prové de la “Carta a un joven pintor” del poeta i crític d’art anglès Herbert Read. Una carta escrita en el context artístic dels anys 50, en què la pintura triomfava i els artistes més reconeguts basaven el seu treball en la gestualitat, l’aplicació del color, l’abstracció expressionista i la subjectivitat. Un text que vist amb perspectiva està estretament lligat a un moment històric i a una aproximació molt concreta del fet artístic. D’alguna manera, podríem dir que és el text que hauria llegit l’artista dels anys setanta que surt al vídeo de Carles Congost, però que el jove videoartista ja no tindrà en compte.

Tant Carles Congost com els escriptors escollits s’adrecen als joves, que en definitiva són els adults del demà. Tanmateix, l’estil i el contingut varien substancialment. Carles Congost és lúdic i irònic, i al mateix temps no desisteix d’abordar algunes qüestions que realment afecten als joves creadors contemporanis. Els escriptors, en canvi, són severs, assertius, pulcres, i en alguns casos transcendents (Herbert Read) i moralistes (Robert Louis Setevenson).

La diferència entre uns i altres és que Carles Congost en la concepció del seu treball ha incorporat elements de la cultura popular, com ara una estructura narrativa i audiovisual pròpia de l’òpera rock i la música d’Astrud . Dos elements que provoquen la col·lisió, altament enriquidora, entre la cultura popular i l’alta cultura. És a dir, Carles Congost no renuncia a poder parlar de temes inherents a la creació artística (alta cultura) amb un estil completament pop (cultura popular). En aquest sentit, a partir del diàleg entre el vídeo de Carles Congost i els textos de Robert Louis Stevenson, Rainer Maria Rilke i Herbert Read. hem volgut reactivar el debat entre alta i baixa cultura, i al mateix temps veure com en diferents moments històrics s’ha abordat la qüestió de la vocació artística dels joves.


Carles Congost
Un Mystique Determinado, 2003
Video DVCam transferit a DVD, 16’
Col·lecció d’Art Contemporani de l’Ajuntament de Lleida

Un Mystique Determinado.
Canciones de Manolo y Genís para un vídeo de Carles Congost
Austrohúngaro, Barcelona, 2004.

Robert Louis Stevenson, Carta a un joven que se propone abrazar la carrera del arte, librodot.com.

Rainer Maria Rilke, Cartes a un jove poeta, 1903-1908.
Edició: La llar del llibre, Barcelona, 1983

Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven pintor, 1920-1926.
Dins: Mitsou. Historia de un gato seguido de carta a un joven pintor, Artemisa ediciones / Titivillus, Santa Cruz de Tenerife, 2006

Herbert Read, Carta a un joven pintor, Ediciones Siglo Veinte, Buenos Aires, 1964