- https://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/jaume-rocamora-teles-e-draps-e-vent-de-dalt
- JAUME ROCAMORA. TELES E DRAPS E VENT DE DALT
- 2022-10-29T10:00:00+02:00
- 2023-02-05T11:00:00+01:00
JAUME ROCAMORA. TELES E DRAPS E VENT DE DALT
A cura de Joan Bagés
—
«Teles e Draps e Vent de Dalt» és un conjunt de teles, draps virtuals, sobre fulls blancs de cel·lulosa que es revelen al so del vent de dalt. Teles i draps que ballen degut al temps que flueix amunt i avall entre l’espai marcat, delimitat i creat per les línies horitzontals i diagonals.
Jaume Rocamora traça 177 dibuixos (teles i draps) en què les línies verticals i horitzontals són les eines creatives més bàsiques, essencials i sinceres: plecs en blanc i un llapis. Rocamora ens diu: «Les línies no són en si mateixes el perímetre, són les definicions més pures de l’essència de les coses. La ratlla limita i delimita la perspectiva i la visió del conjunt; sols cal trobar el seu lloc i la seva extinció. El traç sempre cal que sigui un gest mental». En aquesta exposició la totalitat dels dibuixos es mostren en format digital i de manera física.
Joan Bagés pren els 177 dibuixos traçats per Rocamora com mapes i límits tangibles que delimiten i construeixen la realitat sonora de la part electrònica de l’òpera electroacústica en format de concert titulada IB: La banya ancestral / IB: Le cornu ancestrale, que té com a tema la pretensió d’anar a la substància dels elements vitals, prenent com a realitat mínima la gota d’aigua, símbol d’unitat elemental i alhora símbol de potencialitat col·lectiva (les gotes d’aigua).
Cadascun dels dibuixos, munits amb les seves línies horitzontals i diagonals, esdevé vocabulari sonor, ja que, gràcies a diverses eines que ens proporciona la informàtica musical assistida per ordinador, Bagés opera de dues maneres. D’una banda, construeix acords i clústers sonors a partir de cada un dels dibuixos. Les línies horitzontals del llapis esdevenen marques per a un espectrograma sonor. D’altra banda, una matèria sonora donada qualsevol és filtrada per les traces de la llapidera de cada dibuix, i ens mostra una visió parcial però alhora nova de cada so.
Tots aquests elements sonors electrònics resultants esdevenen, com en cada tela i drap, matèries que poden ser utilitzades com a fragments aïllats o com a fragments susceptibles de ser combinats, compostos.
El vent es caracteritza per la seva dimensió temporal; les diagonals que traça Rocamora donen temporalitat a cada apunt, traçant recorreguts entre dalt i baix. Entre l’agut i el greu.
El dibuix fet temps.