Saltar al contingut Saltar a la navegació

JAUME ROCAMORA. TELES E DRAPS E VENT DE DALT

A cura de Joan Bagés

«Teles e Draps e Vent de Dalt» és un conjunt de teles, draps virtuals, sobre fulls blancs de cel·lulosa que es revelen al so del vent de dalt. Teles i draps que ballen degut al temps que flueix amunt i avall entre l’espai marcat, delimitat i creat per les línies horitzontals i diagonals.

Jaume Rocamora traça 177 dibuixos (teles i draps) en què les línies verticals i horitzontals són les eines creatives més bàsiques, essencials i sinceres: plecs en blanc i un llapis. Rocamora ens diu: «Les línies no són en si mateixes el perímetre, són les definicions més pures de l’essència de les coses. La ratlla limita i delimita la perspectiva i la visió del conjunt; sols cal trobar el seu lloc i la seva extinció. El traç sempre cal que sigui un gest mental». En aquesta exposició la totalitat dels dibuixos es mostren en format digital i de manera física.

Joan Bagés pren els 177 dibuixos traçats per Rocamora com mapes i límits tangibles que delimiten i construeixen la realitat sonora de la part electrònica de l’òpera electroacústica en format de concert titulada IB: La banya ancestral / IB: Le cornu ancestrale, que té com a tema la pretensió d’anar a la substància dels elements vitals, prenent com a realitat mínima la gota d’aigua, símbol d’unitat elemental i alhora símbol de potencialitat col·lectiva (les gotes d’aigua).

Cadascun dels dibuixos, munits amb les seves línies horitzontals i diagonals, esdevé vocabulari sonor, ja que, gràcies a diverses eines que ens proporciona la informàtica musical assistida per ordinador, Bagés opera de dues maneres. D’una banda, construeix acords i clústers sonors a partir de cada un dels dibuixos. Les línies horitzontals del llapis esdevenen marques per a un espectrograma sonor. D’altra banda, una matèria sonora donada qualsevol és filtrada per les traces de la llapidera de cada dibuix, i ens mostra una visió parcial però alhora nova de cada so.

Tots aquests elements sonors electrònics resultants esdevenen, com en cada tela i drap, matèries que poden ser utilitzades com a fragments aïllats o com a fragments susceptibles de ser combinats, compostos.

El vent es caracteritza per la seva dimensió temporal; les diagonals que traça Rocamora donen temporalitat a cada apunt, traçant recorreguts entre dalt i baix. Entre l’agut i el greu.

El dibuix fet temps.

Fitxers