- https://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/joan-morey-cos-social
- jOAN MOREY. COS SOCIAL
- 2018-06-28T15:00:00+02:00
- 2018-09-30T16:00:00+02:00
jOAN MOREY. COS SOCIAL
—
Centre d’Art la Panera, presenta JOAN MOREY. COS SOCIAL de Joan Morey, projecte guanyador de la 3a edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona, i que també va comptar amb la col·laboració especial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el suport del centre de producció i recerca d’arts visuals HANGAR.
COS SOCIAL és una proposta audiovisual de Joan Morey que examina la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance. El punt de partida del projecte és la representació de les lliçons d’anatomia en la pintura del Renaixement i el Barroc i la seva performativitat. Des d’una revisió dels enfocaments teòrics de la sociologia del cos; el projecte planteja la recreació d’una lliçó anatòmica en la que es contraposen dos elements principals: el cos actual (del performer) i un escenari històric (l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).
COS SOCIAL arrenca del cos i la seva immanència i situa la figura humana al centre de l’escena. Amb la mirada posada en l’individu com a instrument social, el projecte s’interessa per l’objectualitat del cos i el lloc que ocupa al món. Així mateix, suggereix els efectes del poder sobre l’home i els afectes com a efectes del llenguatge sobre el cos. COS SOCIAL s’estableix com un gran dispositiu tridimensional que es replega en si mateix i en el que la càmera es converteix en un personatge plural que substitueix el públic. Arran d’això, actor i espectador romanen supeditats a la mateixa experiència, condicionada pel mitjà audiovisual i arrelada a la performance.
L’escenificació d’una al·legòrica lliçó d’anatomia mostra un personatge principal sense cap activitat (un cos nu emprat com a matèria, buidat de contingut, despolititzat) sobre el que “actuen” diversos personatges secundaris que reconeixen minuciosament les seves formes, estructura i morfologia.