Los Rechazados

L’any 1973 Marlon Brando va rebutjar l’Oscar al qual havia estat nominat per la seva actuació a The godfather. No va anar a recollir l’estatueta i va enviar-hi, en lloc seu, una jove índia que parlà denunciant el maltractament que sofreixen els indis nord-americans a mans de la indústria del cinema. Quaranta anys més tard, un jove de quinze anys va rebutjar el premi que havia guanyat en un concurs convocat per Antena 3, per la realització d’un vídeo sobre l’obsolescència programada, davant la contradicció de rebre un iPod com a trofeu. Entre un cas i l’altre se n’han succeït molts d’altres en què els guanyadors rebutgen els guardons, el judici, l’acadèmia… Aquests són Los rechazados.
Los rechazados qüestiona com els formats a priori crítics, o que tracten de desenvolupar una crítica institucional, poden esdevenir cànon, a partir de la recerca d’un gest concret i paradigmàtic en aquest sentit: persones que han estat premiades en diferents camps del saber i en diferents disciplines i que, per motius molt diversos, han renunciat al guardó.
Sovint pot ser un gest de menyspreu cap a la legitimació que significa el guardó: és menysprear el jurat, l’acadèmia o el significat de la pertinença a un col•lectiu més gran que estableix unes normes. Rebutjar un premi, en aquest sentit, pot ser un gest convulsiu i políticament incorrecte que alteri el curs del que s’espera. Però què passa quan ho revisem i ens adonem que aquest és un fet que s’ha repetit i es repeteix any rere any a les tribunes de molts premis o amb cartes a la premsa? L’espai de rebot constitueix una altra tribuna, un espai de denúncia, o de reivindicació, o simplement un aparador publicitari, en el qual els altaveus arriben més lluny que els del mateix premi.

Caterina Almirall | Miquel García | Antonia del Río

Projecte d’edició Sala Art Jove – Centre d’art la Panera, 2014.