LÚA CODERCH. LA TACA. UNA BREU HISTÒRIA DE LA DESORIENTACIÓ.

Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb el fet de trobar o cercar una direcció en l’espai o el temps com amb l’experiència d’una pèrdua de sentit més difusa i profunda. Un dels motius d’aquesta desorientació deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que no s’acaben de complir mai de manera satisfactòria. La noció de «taca» que utilitza Lúa Coderch es refereix precisament a aquesta experiència de desorientació i de desencaixament que es viu com a individual però que en realitat és compartida, i que ens pertany més que cap altra cosa. Els dos capítols del vídeo que es presenten en l’exposició, inclosos en un projecte més ampli titulat «Palau de vent», actualitzen i modifiquen elements narratius de la mitologia i el teatre grecs. Aquí veiem un viatge nocturn i solitari en què la seva protagonista és interceptada per tres personatges, una mena de sirenes que componen un cor, que li plantejaran la urgència d’implicar-se en la recerca d’una forma d’orientació. A canvi, oferiran respostes, tot i que contradictòries, a preguntes que ella no ha elaborat del tot. L’exposició proposa una direcció el sentit de la qual es resoldrà en el futur, així com una sèrie d’elements físics que expandeixen el relat a altres suports materials dins l’espai.

Sonia Fernández Pan