María Ruido. La representació de la violència / la violència de la representació

María Ruido és l’artista guanyadora de la 4a edició del Premi de Videocreació promogut per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya —conformada per ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, Centre d’Art la Panera de Lleida, Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, MAC - Mataró Art Contemporani i Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre— LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica.

Amb motiu de la presentació del projecte produït expressament per al premi, es durà a terme una mostra de l’artista, en la qual es podran visualitzar els seus quatre darrers assajos visuals. Estado de malestar (malestar_exhuberancia_anomalía), el projecte de nova producció, es presenta a la mostra a manera de díptic amb el seu treball anterior, Mater amatísima. Imaginarios y discursos sobre la maternidad en tiempos de cambio. Ambdós s’endinsen en el paper de la dona contemporània enmig d’una societat encara dominada per les lògiques del patriarcat, i en les disfuncions a les quals ha de fer front en relació amb temes tan cabdals com la privatització de l’estrès i els tractaments farmacològics associats a patologies com l’anorèxia o la bulímia, d’una banda, i els conflictes i les contradiccions associats a la maternitat i la criança, de l’altra. El díptic videogràfic que completa l’exposició ––amb Le rêve est fini (El somni s’ha acabat) i L’œil impératif (L’ull imperatiu)— analitza els mecanismes polítics, econòmics i de representació amb els quals es perpetua l’empremta del colonialisme i el neocolonialisme als antics protectorats hispanofrancesos del nord de l’Àfrica, mitjançant les polítiques migratòries, el mercantilisme, la globalització i l’imperialisme cultural, estètic i social.

Les produccions de María Ruido esdevenen una experiència de complexitat conceptual i formal en la qual conflueixen l’apropiacionisme i el remuntatge de metratge trobat, un vast catàleg de citacions de filòsofs i teòrics, l’enregistrament d’entrevistes i imatges de contextualització, la introducció de clares referències personals i una elaborada reflexió sobre la cultura visual i les narratives cinematogràfiques. Seguint els principis de llibertat tècnica i d’expressió propis de la nouvelle vague, l’artista subverteix la continuïtat espacial i temporal de la composició i posa l’accent en el llenguatge de la càmera i en el poder creador del muntatge. D’aquesta manera, construeix relats acuradament estructurats que, posteriorment, confia a l’espectador en qualitat de productor de sentit.