MARTÍN VITALITI. AMPO

«Ampo» és un projecte de Martín Vitaliti centrat en l’estudi dels conceptes de poder i resistència, que adopta una actitud crítica davant dels discursos al voltant de la representació. A partir de la relectura d’un clàssic de la novel·la gràfica argentina de mitjan anys cinquanta, traça un pont entre aquella època i l’actualitat per reflexionar sobre els espais democràtics de la imatge i qüestionar-los.

El Eternauta és una historieta argentina de ciència-ficció del guionista Héctor G. Oesterheld dibuixada per Francisco Solano López entre 1957 i 1959. S’ha interpretat com una metàfora de la història nacional argentina i de la resistència a l’opressió, en què la invasió alienígena fa referències velades als cops d’estat que vivia el país.

La trama se centra en una invasió alienígena que, mitjançant una tempesta de neu tòxica a la ciutat de Buenos Aires, anihila la majoria de la població. El protagonista és Juan Salvo, l’Eternauta, que narra la història a Oesterheld, en un exercici de metaficció.

Vitaliti en revisa l’edició original per reflexionar sobre les formes de representació del poder, la dominació i la resistència. L’artista centra l’atenció en el fenomen meteorològic de la neu, emprat pel guionista com a arma de destrucció massiva. En el còmic, quan els flocs de neu entren en contacte amb els éssers vius, els destrueixen. En el projecte, Vitaliti ha aïllat el fenomen meteorològic, separant-lo de la resta d’elements de la història i imprimint-lo aïlladament en tinta blanca. 

Per a l’autor, les imatges en la cultura visual actual són una amalgama de codis que construeixen sentit. Aïllar elements li permet entendre’n el funcionament i, alhora, ser conscient dels missatges que apareixen habitualment invisibilitzats. 

Es tracta d’una reflexió sobre els mecanismes de dominació i sotmetiment en les formes de representació i la capacitat de normalització de les imatges, al mateix temps que reflexiona sobre el perill de la bellesa de les imatges. 

El projecte té una doble formalització: una publicació i una instal·lació. La publicació tindrà una distribució en el context de llibreries, cosa que permetrà posar en circulació, de nou, la història d’Oesterheld. En la instal·lació, les pàgines de la publicació impresa s’expandeixen per l’espai expositiu.

Les accepcions del terme espanyol ampo fan referència a «floc de neu» o a «albor, blancor resplendent».

Text: FerranElOtro