MÁS ALLÁ DE LA Z Y DE LA A. ANEXIONES DESDE EL CÓMIC-ZINE A UN FONDO DE LIBROS DE ARTISTA

Amb Raisa Álava, Cynthia Alfonso, Óscar Raña, Marta Cartú, Laura Endy, Andrea Ganuza, Conxita Herrero, Gabri Molist, Klari Moreno, Nada Bien, José Quintanar, Tot x Res, J. F. Vaquero Mata i Irkus (M) Zeberio.
 
Aquesta selecció, sense ser exhaustiva, vol representar una introducció a un conjunt de pràctiques que s’han desenvolupat, recentment, dins de l’escena nacional del còmic autoeditat. El títol, Más allá de la Z y de la A, apunta als límits del que és arxivable, d’allò que s’escapa de la visibilitat d’un marc de classificació concret, en aquest cas, els fons i col·leccions de llibres d’artistes, com el de la Panera. Al mateix temps, fa referència a la «z» de zín i a la «a» de art, en un intent d’expandir ambdues categories, i traspassar les propostes més experimentals que es produeixen en els espais del còmic als espais de l’art contemporani.
 
El fanzín de còmic s’ha constituït com un territori d’invenció gràfica radical. El seu ecosistema natural abasta l’autoedició en solitari, el fanzín col·lectiu, les editorials petites, els festivals d’autoedició i les llibreries com ara Fatbottom, a Barcelona, que són aparadors i arxiu d’aquesta pràctica.
 
Això no obstant, la renovació de forma i contingut que la narració gràfica autoeditada ha experimentat apunta a la creació d’un nou paisatge, que es mostra més permeable a altres espais de difusió i recepció tradicionalment associats al llibre d’artista, on no discriminen entre categories i acullen, sense distinció, tota aquesta producció global de còmic experimental interessantíssima.
 
La renovació a la qual em refereixo, en el vessant estilístic, ha afavorit espai per a la decolonització del dibuix respecte de les acadèmies del còmic, quelcom que la crítica Kim Jooha anomena deskilled comics, una defensa del no saber dibuixar, de l’error i de la taca. També ha permès la recuperació i l’adaptació bastarda d’estils aliens o la reivindicació de l’abstracció en la seva variant geomètrica o gestual. El dibuix i l’escriptura automàtica, l’ús de la poesia, la deconstrucció de la gramàtica de la narració visual, el gust per la intertextualitat i un desig per la recuperació de la materialitat i del tacte del objecte imprès també formen part d’aquesta renovació, així com el rescat de tècniques de reproducció com la risografia, el plòter o la fotocòpia, i l’exploració de formats que escapen del convencionalisme.
 
Pel que fa als continguts, podem constatar un gust per explorar i abraçar el deliri en totes les seves formes; també s’endevina la concreció d’una fenomenologia de la intimitat, la presència dels feminismes i, en alguns casos, un acostament a la política —des de posicions situades o des d’especulacions diverses. El plaer, l’humor i una mica d’irreverència completarien una possible llista d’interessos. El conjunt en la seva potencialitat sembla oferir un espai a partir del qual construir altres mons i imaginaris des d’on apuntalar noves subjectivitats.
 
La selecció següent la formen tretze publicacions que serveixen de presentació a tretze creadors i col·lectius amb diferents recorreguts dins del còmic autoeditat. És molt difícil resumir la producció de cada un amb una sola publicació; tot i així, que això serveixi d’introducció.