- https://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/mireia-sallares-tenir-una-historia-tenir-una-responsabilitat
- MIREIA SALLARÈS. TENIR UNA HISTÒRIA, TENIR UNA RESPONSABILITAT
- 2022-03-05T10:00:00+01:00
- 2022-05-22T11:00:00+02:00
MIREIA SALLARÈS. TENIR UNA HISTÒRIA, TENIR UNA RESPONSABILITAT
A cura de Joana Masó
—
Aquesta exposició fa dialogar dos projectes de Mireia Sallarès, a través de la noció d’història potencial i de les formes de responsabilitat que s’hi troben implicades. Tal com proposa la investigadora de la fotografia i escriptora Ariella Aïsha Azoulay, la història potencial és un exercici per desaprendre la Història tal com ens ha estat transmesa, esborrant aquelles experiències que s’hi han resistit: aquelles que van passar, però que ni tan sols hem pogut oblidar perquè no ens han deixat saber que existien.
Per poder-ho fer, no només cal que ens neguem a acceptar tant els fets com els relats que s’han fabricat com a irreversibles i fer entrar allò que ha quedat fora, sinó que ens comprometem amb un altre relat i desitgem narrar-lo. És per això que les persones que es comprometen amb la història potencial sovint no són especialistes del passat del qual parlen. Són aquelles que volen implicar la seva vivència amb allò que narren i amb el nostre present.
Aquest desig d’una altra història que encara no se’ns ha explicat i en la qual volem implicar la nostra veu és el que vincula l’entrevista filmada que Mireia Sallarès va fer a la cineasta estatunidenca Jill Godmilow, el 2013, amb la pel·lícula sobre el psiquiatra català exiliat a França Francesc Tosquelles, realitzada el 2021. En tots dos projectes, Mireia Sallarès s’enllaça amb problemes iniciats i sostinguts per d’altres. En el cas de Jill Godmilow, el desig d’implicar-se en la distribució de films polítics, fins i tot en els límits de la il·legalitat, posant en qüestió tota pràctica artística que no es responsabilitza de les condicions de circulació del treball mateix. En el cas de Francesc Tosquelles, Mireia Sallarès s’enllaça amb la desmemòria col·lectiva d’aquest psiquiatra que, a Catalunya, avui ens parla de l’oblit d’un llegat molt més gran: el de les experiències revolucionàries de la República, que van vincular la política amb la psiquiatria, la psicoanàlisi i la salut mental; també amb les patologies de l’home normal.