ORIOL MIRÓ. AIXÒ ÉS CAL·LIGRAFIA

Espai Transversal + Espai miniPanera + Centre de documentació

Cal·ligrafia és la nostra escriptura a mà, l’escriptura que forma part del nostre llenguatge gràfic. És la nostra identitat personal i també cultural i geogràfica. És dins de la nostra geografia humana i física. I nosaltres som dins d’ella. Ens materialitzem en l’escriptura; des del passat ens fa presents i ens projecta cap al futur.

La cal·ligrafia, doncs, és un llegat que ens arriba des de la nostra història i que traslladem cap endavant. És una materialitat del territori i dels ponts entre territoris, travessant geografies entre diferents cultures i tradicions d’escriptura.

En el món hiper-tecnològic d’avui dia tenim eines que ens donen un resultat molt immediat. Sembla que no tenim temps per esperar, cultivar, créixer, perseverar i recollir; tornar a cultivar, créixer, perseverar, recollir… Ens hem acostumat a obtenir una causa-efecte molt ràpida. Però aquesta velocitat fa que tot tingui una caducitat molt ràpida, també. Paradoxalment, això fa que valorem el procés allà on hi és, el procés com a diferència de tot allò altre, de tot allò immediat.

En la cal·ligrafia, el procés és el més important; la pràctica és el valor. No busquem obtenir resultats, sinó que l’objectiu rau en el recorregut que hem fet i en el camí que podem continuar fent. La pràctica és el que dona solidesa a la feina.

Una part d’aquest procés és saber com ha evolucionat la nostra lletra al llarg del temps. Els manuscrits romànics catalans ens arriben com una herència que apel·la a la nostra identitat. Visitem els arxius i n’estudiem els manuscrits; ens posem en la pell de la persona que va escriure, agafant-ne la ploma i sentint-ne el batec en cada traç. També aquestes persones eren conscients de la nostra presència d’avui. Van viure aquí amb nosaltres, en els mateixos pobles i famílies. El seu batec és el nostre. Amb la cal·ligrafia practiquem la història, fem arqueologia des de la pràctica, busquem el que no està explicat en els llibres i recuperem les formes d’escriure que tenim a casa nostra i que havien estat oblidades.

Però, tot i la bellesa d’aquests manuscrits romànics i el sentiment de pertinença que ens desperten, no volem copiar-los ni imitar-los. El coneixement dels arxius ens dona força, no límits. Nosaltres hem de fer el nostre treball, hem d’escriure les nostres lletres amb les nostres eines. Aquesta és la part del procés més intensa, personal i passional.

A l’hora d’escriure, apareix un component emocional que comença per la tria dels textos. Quan escrivim un text, hi fem un lligam molt més profund que simplement amb la lectura. El llegim, el mantenim a la memòria i el veiem aparèixer des de la nostra mà.

Quan l’escriptura, la cal·ligrafia, es realitza des de la pràctica constant, la concentració i l’atenció plena, es converteix en meditació. Quan decidim escriure un text és perquè volem fusionar-nos-hi. L’escrivim perquè ens ajuda a créixer i perquè, a través de la concentració, aconseguim deixar enrere els estats conscients.

En aquesta exposició podreu veure el meu procés. Hi ha algunes de les meves eines i alguns dels meus quaderns de treball. Hi veureu també el meu projecte present, els Llibres de meditacions, en què agafo textos budistes i els dono la forma que sento que em demanen.

No tinc la facilitat de la paraula. O, com a mínim, no sé dir paraules prou bones perquè hagin de ser llegides per altres persones. Escric textos budistes que m’han ajudat a voler ser un ésser viu millor, més atent, més pacient i més compassiu. Si els escric, no és perquè vulgui que altres persones també se sentin atretes pel budisme, sinó que ho faig per recordar qui vull ser i per sostenir el meu coneixement.

La cal·ligrafia és respecte per cada gota de tinta, gratitud per tot el que aprenem, amor per cada lletra que fem i desaparèixer dins la nostra feina.

Oriol Miró Genovart