Regina José Galindo. Descolonitzem el món

L’ampli treball de Regina José Galindo (Ciutat de Guatemala, 1974) s’ha analitzat des de múltiples exposicions que han permès aprofundir en la seua tasca artística de diverses dècades. Amb un corpus d’obra profundament compromès, en què la corporalitat i la seua visceralitat són portades al límit, Galindo ha travessat conceptes vinculats a les violències, i ha fet de la performance el mitjà idoni per denunciar-les.  

El concepte de «facultat» que planteja Gloria Anzaldúa («la capacitat per distingir en els fenòmens superficials el significat de realitats més profundes») és una cosa que acompanya el treball artístic de Galindo. És aquest «sentir instantani, una percepció ràpida a la qual s’arriba sense un raonament conscient. Es tracta d’una consciència aguda intervinguda per la part de la psique que no parla, que es comunica mitjançant símbols i imatges que representen els rostres dels sentiments, és a dir, darrere dels quals resideixen o s’amaguen els sentiments». Així, com deia la poeta xicana, «qui posseeix aquesta sensibilitat es troba dolorosament viu i obert al món».

Això és part del que es recull en aquesta exposició. «Descolonitzem el món» traça un recorregut conceptual pel treball de Galindo amb una mirada descolonial sobre diversos treballs, enunciant-se des d’un país que va viure la colonització. Amb obres des de principis del segle xxi i fins i tot amb una performance específica pensada per a aquesta exposició, Fruta amarga (que denuncia la situació vulnerable de les persones temporeres que recullen fruita a Lleida, majoritàriament migrants), «Descolonitzem el món» qüestiona com s’ha construït el relat oficial d’Occident, i específicament des d’Europa i els Estats Units, sobre els fonaments de l’explotació dels anomenats «països del Sud Global».  

Aquí les imatges són polítiques. Són evidències del colonialisme. Com defensa la sociòloga i activista boliviana Silvia Rivera Cusicanqui, en la construcció colonial «les paraules no designen, sinó que encobreixen. […] Les paraules van esdevenir un registre ficcional, farcit d’eufemismes que velen la realitat en lloc de designar-la». Així, són les imatges i els cossos els qui són capaços de revelar els dobles sentits discursius: «Des d’una perspectiva històrica, les imatges m’han permès descobrir sentits no censurats per la llengua oficial». Això és una cosa que el treball de Regina José Galindo ha permès revelar en les seues diferents accions.

A través de tres àmbits discursius (racisme, violència contra les dones i extractivisme neoliberal), «Descolonitzem el món» mostra, de manera àmplia, el treball de Galindo sense un sentit cronològic, sinó conceptual, per convidar-nos a aprofundir en la seua obra i a pensar el lloc d’enunciació de qui crea, però també de qui mira.

Hi col·labora: Projecte I+D Visualitat i Geoestètica a l'Era de la Crisi Ecosocial (VIGEO), PID2022-139211OB-I00, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona i Fruita amb Justícia Social.

Disseny museogràfic: Croquis.