Res no s’atura. Acte i prefaci

DAFO, Lleida

Coincidint amb l’exposició Res no s’atura al Centre d’Art la Panera proposem una extensió del projecte a DAFO. El tret de sortida del projecte expositiu Res no s’atura va ser la  inauguració el 13 de febrer de 2014 a la Fundació Suñol, ara la seva continuació tindrà lloc a La Panera a partir del 25 d’octubre. Aquesta exposició proposa establir un diàleg entre la Col·lecció Josep Suñol i la col·lecció de La Panera.

Paral·lelament a l’exposició principal plantegem Res no s’atura. Acte i Prefaci, una exposició col·lectiva que continua funcionant en base al diàleg entre diferents obres i artistes. En aquest cas, no partim de la Col·lecció Josep Suñol, sinó d’una tria d’alguns dels artistes que han passat pel Nivell Zero de la Fundació Suñol  sota l’epígraf Acte; i  una altra tria dels artistes que a la 8a Biennal d’Art Leandre Cristòfol van formar part del Prefaci. Un punt de partida que posa de manifest l’interès de la Fundació Suñol, el Centre d’Art la Panera i DAFO pel suport als artistes joves que incideixen en l’escena de la creació actual.

En aquest sentit, des de DAFO, es confecciona un dialèctica creuada entre quatre artistes: Marla Jacarilla i Adrianna Wallis, com a participants del Prefaci de la Biennal; i Bruno Ollé i Ricardo Trigo, com artistes que han realitzat projectes individuals al Nivell Zero de la Fundació Suñol.  Amb aquesta nova presentació es cerca la interacció entre treballs de diferent procedència, i des d’un esquema flexible, se centra en dos conceptes a desenvolupar: en primer lloc, en la idea de complexitat i fractura de les narratives clàssiques i linials, com és el cas de “Notas al pie de Dublinesca” de Marla Jacarilla, i “Giroscopio Croma” de Ricardo Trigo (peça que conformava part de la instal·lació “Fácil. Complicar en discurso, sin el ni un” que es va poder veure a Nivell Zero); i en segon lloc, en generar una nova materialitat ja sigui objectual o espacial a partir de la deconstrucció dels objectes originals i la transformació dels seus usos, com succeeix en el cas dels treballs de “Rare et Magnifique” d’Adrianna Wallis, i en els objectes escultòrics i els dibuixos que formaven part de la instal·lació “Hoy es siempre todavía” de Bruno Ollé.