SEQÜÈNCIA EDITORIAL 3. EDICIONS DE LA SALA D'ART JOVE I LA PANERA 2019 - 2020

Edicions d’artista en format vinil, un diari imprès en rotativa, una edició o un fotollibre, les quatre publicacions que han produït la Sala d’Art Jove i La Panera en els dos darrers anys. I que exploren les possibilitats de l’edició contemporània.

Joana Capella. Épic Fail

Des de l’èpica de l’heroi a la del vençut, allò èpic construeix un imaginari i una linealitat narrativa: la precarietat és la condició de l’èpica. Epic fail: cantars de gesta és un projecte col·laboratiu en format musical que, a través de l’ús de les formes tradicionals i contemporànies relacionades amb l’èpica, vol abordar l’heroïcitat de la pràctica de l’art en temps precaris i com aquesta es canta a si mateixa.

Belo C. Atance. Todo por la Matria

Todo por la Matria és un diari fake, ubicat a l’Estat espanyol de 2028. Cinc anys després de la caiguda del patriarcat, aquesta publicació recopila notícies, opinions i anuncis que reflecteixen la subjectivitat feminista de l’època. La seva lectura normalitza qüestions com l’antiracisme, l’organització feminista de l’economia, la visibilitat bollera, trans* i marica, altres models reproductius, l’autoritat feminista, etc.

Marti Madaula. Com conquerir l’espai 

Com conquerir l’espai va néixer a les fosques, en un bany nocturn sota un cel d’estiu. Va néixer, també, gràcies a un article sobre l’exploració espacial, amagat com un tresor entre les pàgines d’una llibreta vermella. Va néixer arran de començar un màster d’art en un país nou. D’aprendre a anar amb bicicleta, de comprar-me un abric llampant i d’enfrontar-me a viure lluny de casa. D’investigar sobre la Lluna, els astronautes i les converses que tenien allà dalt, mentre no s’adormien. De passar fred a les nits i dels objectes que enterrem a les butxaques (o oblidem en altres mons).

D’intuir que dues històries distants potser no ho són tant: que dialoguen, s’emmirallen i s’empaiten. D’escoltar-ne els ritmes. D’estudiar-ne els passos. I, sobretot, del desig de fer-les dansar.

Anna Rató. Ningú m’estima

Ningú m’estima neix de la voluntat de conviure unes estones amb el meu avi Joan, un malalt d’Alzheimer, i la meva àvia Teresa. Dues persones grans que, a pesar de les seves dificultats, es complementen mútuament. Amb aquest fotollibre tracto d’explicar amb intensitat la vivència que he mantingut amb ells durant un any, i retrato què suposa arribar a la vellesa, la limitació que comporta fer-se gran.

Un discurs molt personal que va de l’amor a la tristesa, des de la vida fins a la mort.
Finalment, per mi aquest llibre és un homenatge als avis, allò que més estimo.