Simon Contra. Misticisme tecnopop

Espai 1 + Centre de Documentació

Simon Contra (la Portella, Segrià) s’inscriu dins la genealogia d’artistes que s’interessen pel que és espiritual, esotèric i ocult. Per mitjà de la pintura, el vídeo i la instal·lació, Contra revisa, reelabora i crea icones religioses i paganes, misteris teològics i mundans, devocions personals i socials. I ho fa amb una sensibilitat que és alhora mística, tecnològica i popular. És a dir, la seua espiritualitat és elevada i ordinària; els seus projectes tecnoartesanals visiten el passat i el futur, i els seus temes es nodreixen de la cultura tradicional i de massa.

Apostant per un expressionisme sense remordiments que no renuncia a l’humor, la ironia i la sàtira, l’artista revela l’homofòbia de l’Església i en manifesta les contradiccions; dialoga amb obres mestres de la pintura per qüestionar el racisme i apel·lar a la germanor; construeix santuaris que conviden a la introspecció i a la conspiració; practica exorcismes i ressuscita dictadors per evidenciar la pervivència del feixisme; fabula sobre mons, recrea artefactes enigmàtics i imagina fenòmens paranormals; reconstrueix fets per fer valer el patrimoni natural, cultural i artístic; fa fórmules alquímiques per immortalitzar mites de la cultura pop i LGTBIQ+.

«Misticisme tecnopop» és la primera exposició individual de l’artista lleidatà Simon Contra. Reivindicar la seua figura en una institució com el Centre d’Art La Panera obeeix a quatre motius. El primer, la qualitat, innovació i rigor de la seua obra, la qual s’alimenta de la seua rica cultura visual i musical, i de la seua formació en Belles Arts i Història de l’Art. El segon, el seu misticisme folklòric, que desafia una modernitat capitalista, que, històricament, ha considerat que la creença en els esperits és contrària a la fe en el progrés i als valors racionals, empírics i tecnocientífics que han conduït al colonialisme, al patriarcat i al desastre ecològic.

El tercer, la defensa del llenguatge naïf, que canalitza la seua percepció extrasensorial i qüestiona un art contemporani elitista dominat per la puresa formal. A l’últim, la seua orientació futurista, que se centra a projectar imaginaris i rebutja mirades nostàlgiques. La disposició dels vint-i-set projectes que inclou la mostra ressegueix l’espiral àuria, una proporció perfecta feta amb un nombre irracional.