Txuspo Poyo. «U.N(INVERSE)»

Una mostra sobre les utopies polítiques construïda entorn de la imatge de l’edifici que allotja la seu de les Nacions Unides a Nova York. Tot i que la peça central de l’exposició i la que li dóna nom és un gran vídeo d’animació sobre l’esmentat edifici i les múltiples interpretacions que permet, «U.N(INVERSE)» dóna una idea de la capacitat multidisciplinària de Txuspo Poyo: a més de vídeos, el visitant hi troba també dibuixos i escultures, com el pèndol de Foucault, que al·ludeix al que hi ha instal·lat al vestíbul de l’Assemblea de les Nacions Unides. Poyo indaga en els mites de la llibertat, la transparència política i la participació democràtica a través de referències creuades entre el cinema, l’art i l’arquitectura modernes. L’exposició és una producció conjunta del Centre d’art la Panera i d’ARTIUM (Vitòria-Gasteiz).

Txuspo Poyo (Altsasu, 1963) és un artista multidisciplinari d’àmplia trajectòria que ha realitzat el seu treball en els últims anys fonamentalment en el camp audiovisual. Amb un extens recorregut, que inclou Bilbao, Nova York, el Canadà o l’Amèrica Central, Txuspo Poyo ha anat construint una obra que uneix referències a la història fragmentada i a l’imaginari, des de la història de l’art i el món del cinema. En les seves obres aporta una relectura dels tòpics de la representació de la realitat sociocultural en la societat occidental.

L’element central de l’exposició, el que li dóna títol i vertebra el conjunt de la mostra, és una peça d’animació en 3D anomenada U.N(INVERSE), títol que al·ludeix tant a les sigles angleses de les Nacions Unides (UN) com al nom dels estudis cinematogràfics UNIVERSAL. En ella, Txuspo Poyo hi interpreta el valor icònic de l’edifici de les Nacions Unides de Nova York, originalment ideat per Le Corbusier, com a projecte originat per la utopia política de la unió entre les nacions del món, com a símbol de l’arquitectura contemporània, i com a icona per a la indústria audiovisual. «U.N(INVERSE)» duu a terme un recorregut virtual per l’exterior i l’interior d’aquest edifici, però el propòsit no és documental, sinó que es tracta d’una ficció poètica plena d’imatges d’un gran contingut metafòric sobre la fragilitat del món.

Catàleg de l’exposició, amb textos de George Stolz i Miles Orvell.

Exposició cooproduïda amb ARTIUM, Centro Museo Vasco de Arte Contenporáneo. Vitoria-Gasteiz