Xoan Anleo. Realitat Inversa

En l’exposició s’analitza el poder dels mitjans, de l’omnipotència de la imatge i com la seva presència s’incorpora de ple en tots els llocs.
A partir de petits textos, frases i eslògans, s’utilitzen cartells, llibres d’artista, tampons i adhesius per posar de manifest de quina manera els mitjans manipulen i comuniquen la realitat. Més enllà del museu, l’exposició s’obre cap a la ciutat, interacciona amb l’individu i l’exposa, d’aquesta manera, davant els esdeveniments i la seva interpretació.
Els mitjans transformen la realitat en espectacle, en un simulacre; subtilment utilitzen la intercessió i la intercepció per crear el missatge. El que hi ha al darrere és una realitat inversa, fragmentada, una representació simplificada de la realitat. 
És a la televisió on s’evidencien de forma més clara les diferències entre el que s’emet i el que s’omet, entre la paraula visió i la dicció. A la televisió són els índexs d’audiència els que agafen protagonisme i converteixen l’espectador en agent passiu, sense control sobre la realitat televisada. L’espectador seduït per les imatges es converteix en un voyeur fascinat per l’aparença. Només li queda una única acció, canviar de canal.
El que proposo és desenvolupar un pensament crític a través del qual la participació ciutadana agafi posició davant d’aquesta realitat inversa.