Presentació

S’ha fet un llarg camí per garantir l’accessibilitat universal als equipaments culturals pel que fa a l’accessibilitat física: la supressió de barreres arquitectòniques i la incorporació dels criteris de disseny universal en els nous projectes d’equipaments o la incorporació de millores en el disseny de la senyalística i l’accessibilitat comunicativa (lectura fàcil, llengua de signes…). Aquests canvis han permès obtenir un alt grau d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda o amb alguna discapacitat física.

Tanmateix, arreu resten tasques pendents i millores a incorporar que legislativament estan molt ben estipulades d’acord amb unes pautes arquitectòniques molt ben especificades.

Què passa, però, amb l’accessibilitat no física, sinó intel·lectual? En aquest cas, resulta molt més difícil d’estipular com realitzar unes bones pràctiques.

El Centre d’Art la Panera va ser un dels centres pioners a iniciar un programa de diversitat funcional i a destinar una atenció especial a persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental, amb l’objectiu d’apropar les arts contemporànies a aquest col·lectiu. El desenvolupament d’aquesta iniciativa donava resposta a una alta demanda per part d’aquest col·lectiu, que no trobava com accedir a un oci cultural inclusiu.

El 2008, s’inicien les visites, les activitats i els projectes artístics col·laboratius adreçats a persones amb diversitat funcional, sempre amb la implicació dels professionals de l’àmbit sociosanitari. Així, la Panera recorre un llarg camí per tal de garantir unes bones pràctiques a l’hora de dissenyar i realitzar activitats amb aquest col·lectiu molt heterogeni, i esdevé el primer centre a Catalunya a disposar d’un tècnic especialitzat en l’atenció d’aquest col·lectiu. El programa de diversitat funcional treballa en col·laboració estreta amb els tècnics de l’àmbit sociosanitari que atenen persones amb discapacitats físiques i mentals, com ara centres d’educació especial, centres ocupacionals i residències de la ciutat de Lleida i rodalies, amb qui, conjuntament, se seleccionen les activitats i les obres a debatre, segons les necessitats i finalitats educatives que s’hagin plantejat.

El programa es proposa apropar les arts contemporànies, ja sigui a través de les exposicions del Centre o a través de projectes artístics col·laboratius, per tal que les persones amb diversitat funcional visquin, ja sigui com a espectadores o com a productores en el marc de processos artístics participatius, les arts com un mitjà en el qual expressar-se i apoderar-se. Un mitjà en el qual es puguin sentir interpel·lades des de les seves vivències personals, i així crear tot un seguit d’experiències significatives al voltant de ser visitant d’exposicions, part de processos creatius o com una opció real d’oci cultural, amb la seva família o de manera autònoma, quan aquestes persones no estan sota la tutela de les entitats que atenen aquests col·lectius.

Per aquesta raó, el programa de diversitat funcional no cerca eternitzar la categoria d’aquest segment de públic, sinó que fa que ens arremanguem, de manera rigorosa i crítica, cerquem vies per tal d’apoderar aquestes persones en el nostre Centre i aconseguim, en la mesura del possible, que puguin fer-ne ús autònomament. Només així es pot aconseguir una inclusió real, garantint l’accessibilitat universal, sense intermediaris ni mediadors.

Així doncs, aquest curs treballarem per trobar noves estratègies per crear possibilitats que tinguin en compte el disseny universal, analitzant quines activitats ja plantejades poden ser inclusives, com ja hem fet en d’altres edicions, amb la «Nit dels museus», les visites comentades per artistes i comissaris i els «Matins a la Panera».

I aquí els èxits, com en moltes ocasions, no seran quantitatius, sinó qualitatius. I se celebraran com a tals. Ho celebrarem tots aquells qui haurem treballat perquè es possibilitin activitats de les quals es puguin beneficiar diferents públics, trencant segments i categories, que en moltes ocasions no deixen de ser estereotips que demostren poca empatia i una certa falta de mires dels qui hem de garantir l’accessibilitat universal.

*El Centre d’Art la Panera forma part de la comissió tècnica que han impulsat la Direcció General del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Cooperació Cultural per implantar el Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals.