CONCERT. Vacabou

Les millors històries solen sorgir a partir de felices casualitats. Joan Feliu portava anys viatjant pel món amb una idea, una obsessió en forma de notes que bullien al seu cap, però que no arribaven a cristal·litzar en res tangible i definitiu. Fins que va conèixer Pascale Saravelli. Francesa d’origen, mallorquina d’adopció, Pascale va resultar ser la persona ideal per acolorir amb la seva veu els barrocs passatges instrumentals, per endolcir l’adust perfeccionisme de les simfonies en miniatura d’en Joan. Des de llavors, la música de Vacabou ha fluït en una contínua evolució, senzilla i complexa a la vegada, accessible però exigent, seguint el seu propi camí.
Joan i Pascale transiten per un món paral·lel de grans espais, on ells són els únics habitants. Un món de pop oníric i somiós, en què les melodies del pop més elegant troben perfecta acomodació en una producció envoltant, que agafa prestats elements del downtempo, del trip-hop crepuscular, del pop acústic confessional i de la música planadora. Qualsevol element és benvingut per integrar un quadre abstracte en el qual descobreixes noves sorpreses amb cada escolta. La música de Vacabou és d’una bellesa incòmoda: la primera impressió els situa en un pla imprecís entre l’electrònica paisatgista i el pop acústic i intimista, agradable i fins i tot acollidor, però hi ha alguna cosa més allà darrere que provoca el desassossec. Quelcom inquietant que fa la seva escolta intrigant i, sens dubte, apassionant.
Vacabou té la clau, el secret del pop del segle XXI.