DIS. Jordi V. Pou

La citació que precedeix aquestes línies pertany al mateix Jordi V. Pou, un artista que ha fet de la fotografia el seu mitjà d’expressió. La seva aproximació al llenguatge fotogràfic sempre ha estat crítica des d’un punt de vista formal, conceptual i tècnic. Des d’un bon principi ha qüestionat la veracitat i l’objectivitat que es pressuposen a la fotografia; d’aquí que els seus projectes siguin una invitació a un terreny desconegut o ens forcin a negociar d’una altra manera amb la realitat i la nostra quotidianitat.

Amb Kokovoko ens va fer viatjar a un país que no apareix en cap atles, però que té la seva pròpia cartografia i una atmosfera vaporosa i, de vegades, asfixiant. A LEO 450-770 va interactuar amb un satèl·lit per captar tota una sèrie d’accions a la ciutat de Lleida. En l’àmbit tècnic va ser un dels pioners, amb tota una legió d’artistes internacionals, a promoure l’iPhonegrafia, un descobriment que va obrir una nova via d’interès en el seu treball i que ha acabat influenciant altres projectes.

Aquesta vegada ha partit d’una pregunta excitant: què hauria passat si la Guerra Civil l’haguessin guanyat les forces democràtiques? És més, i si els feixistes no s’haguessin revoltat mai contra la República? Les imatges, com la mateixa història, tenen molts nivells de lectura.