Episodi 2. “La paraula no dita”, a cura de Fito Conesa

Les paraules pesen, les paraules sentencien, però, a vegades, les paraules també sonen carregades de fragilitat o reverberen des de molt lluny.
A vegades un so massa agut silencia una vibració greu. A vegades un discurs assumit com a global o general emmudeix qualsevol conversa o pensament no normatiu.
Què passa amb les veus que no han tingut cabuda en el relat consensuat? Què passa amb les paraules que no responen a cap mena d’estructura universal?
Aquest programa vol donar lloc i espai a les veus que no solen ser escoltades. L’episodi 2 s’aproxima als concordes de la composició musical que és en si el relat dels nostres dies, concordes que, si bé no són la veu principal, creen el paisatge sonor que configura l’escena. Els artistes i les altres veus convidades donaran sonoritat a aquestes situacions que tan poques vegades han sigut escoltades.