Alba Feito. El desig és una línia que no s'acaba.

Espai Transversal

Un cavall galopa amb el cap incendiat. Una espelma es fon en dolls suaus mentre la seva petita llum il·lumina amb una dringadera inestable. Flames a les mans com les vestals. Una capsa explota iradament. La fricció insistent encén una foguera que esclata i es consumeix. En l’univers d’Alba Feito, tot crema. El seu bestiari de traços suggeridors executats sense titubeig ofereix un erotisme multiforme, polític i contracultural. Al·legories del desig dissident, els dibuixos sobre làtexxxx i ceràmica presentats en aquesta exposició posen en perill l’imaginari lúbric hegemònic —ja se sap: patriarcal, heteronormatiu, classista, racista, cissexista, capacitista.

Desitjar respon, per a Feito, a una posició política que travessa inevitablement qüestions relacionades amb la sexualitat, el cos i el poder. Al llarg de la història, ens hem sentit cohibides, jutjades, humiliades, en perill. Sexe sempre culpable i censurat. T-A-B-Ú. Per això, davant el terror i l’amenaça constants, Feito advoca per un feminisme lúdic, eròtic, promiscu, excitant i gojós que posa al centre els cossos desitjosos. És en el que és kink i en el que és queer, on «el desig —assenyala Feito— s’expandeix més enllà de la genitalitat, des de la carnalitat; hi ha una explosió de riquesa que fa possible entendre el desig com una cosa flexible i adaptable».

Necessitem imaginaris incendiaris per a cossos calents. El desig és una línia que no s’acaba, esdevenir constant i potència inesgotable que oscil·la entre el plaer més intens i el perill més funest; desig que obre camins per entendre’ns, estimar-nos i gaudir; que ens manté vives. Mantén-lo encès.

*nota de la traducció: en el text original, per decisió de les autores, les terminacions en femení anaven en gènere neutre